Durant un temps, als barris residencials de la
ciutat, es va posar de moda que els jardiners retallessin les tanques de bardissa
amb formes clàssiques. Així, a la tanca familiar dels descendents del milionari
Ribot i Panyella, el jardiner hi va esculpir, a cops de tisores, una Victòria de Samotràcia que va ser
l'enveja de tothom. En resposta a aquella provocació artística, els Masriera i
Agut van ordenar al seu jardiner que els retallés, en un lloc destacat, la Pietat de Miquel Àngel. I els Aymerich i González, que no volien quedar-se enrere,
s'hi van fer posar dos àngels de Murillo, perquè guardessin de tot mal la porta
d'entrada. I els Joanich i Bel, al llarg de tota la tanca de bardissa, s'hi van
fer retallar una processó de Setmana Santa a l'estil del pintor Rusiñol. I els
Rubió i Argelaguet van fer-s'hi esculpir un exòtic Tutankamon; i els Mateu i
Morales, el colós de Roda...
Sort que les modes són passatgeres, perquè si no,
un conflicte d'aquesta magnitud podria haver desembocat en una guerra oberta on
els pobres jardiners s'haguessin vist obligats a desafiar-se en duel, a palades
o a cops de tisores. L'art ja les té, aquestes coses!
Microrelat
inclòs al recull “El ventríloc tartamut”, que es publicarà properament.
Josep-Ramon
Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Entre els seus
llibres destaquem els que fan referència
al mite personal de Kosambi: “Ploma Blanca” (Poesia Oral Africana), “L’Ocell
Imperfecte” (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), “Viatge al cor de
Li Bo” i “Kosambi, el Narrador”, així com “Viatge per l’Àfrica” i “El Gos
poeta” escrits per a infants. Entre els més recents, els poemaris “Reliquiari”,
“El laberint de Filomena” (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), “Versions profanes”
i "Desig i sofre", i dos llibres de teatre “Diàlegs Morals sobre la
Felicitat” (Premi Recull) i “La Dama de Cors se’n va de Copes” (Premi Lluís
Solà).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada