MICRORELATS DEL SETGE (1714-2014) 1

Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714. Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol (171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. A partir d'avui i fins el dia 11 de setembre anirem publicant-los a "La bona confitura". 

__________

EL CÀNTIR GROS

Un microrelat d'Empar Fernández

L’Agnès espera el seu torn a la font. La mare li ha dit que agafés el càntir gros tot i que sap que, un cop ple, la nena gairebé no podrà amb ell. És menuda i prima i només té 10 anys.

És estiu i a la plaça fa molta calor. L’Agnès només vol tornar a casa amb la mare i amb el Baldiri, el seu germà petit. Fa estona que a la ciutat han tornat les bombes i, mentre les dones fan cua, qui no s’exclama de por s’exclama de la malparida gana.

La nena no pot evitar obrir les mans i que el càntir llisqui i s’estavelli contra el terra en sentir una canonada que ha fet tremolar la plaça sencera. 

Els ulls se li emplenen de llàgrimes i, gemegant, l’Agnès corre cap a casa esperitada. Darrerament la mare està trista i malhumorada i de ben segur que cridarà i l’esbroncarà de valent.

L’Agnès no pot saber que la mare no la renyarà mai més.

Empar Fernández és professora de secundària, columnista de premsa i novel·lista especialitzada en novel·la negra. La seva darrera novel·la és "La mujer que no bajó del avión" i molt aviat serà a les llibreries "Llamada perdida", editorial Versàtil.

VICTÒRIES EN LA DERROTA

Un microrelat d'Andreu Martín

Cau una altra bomba. Un cop de martell a l'ànima. L'Aureli no pot contenir el plor. Ja no ho pot suportar més.

S'acomiada de la dona i dels nens amb petons tan sentits com si fossin els últims i abandona la casa com si fos per sempre.

Surt pel Portal del Mar, recorre la platja cap al Besòs, xipolleja en els aiguamolls i en les ombres de la nit.

S'atansa als llums que indiquen on és l'enemic.

Trigarà una hora en trobar soldats borbònics. Esperarà el moment ideal per transmetre'ls que ja no pot més.

Un dels soldats s'allunya dels seus companys per pixar. L'Aureli li posa el ganivet al coll i talla amb ràbia i fúria.

La sang surt a raig. L'enemic no crida. Espeternega i mor. 

I l'Aureli torna cap a casa, tacat de sang i potser tan espantat com quan ha sortit, però ja ha fet alguna cosa. No et pots quedar quiet, impotent, mentre t'humilien. Petites victòries dins de la gran derrota.

Andreu Martín és un escriptor compulsiu de novel·la negra, històrica, eròtica, fantàstica, esportiva i juvenil. Va començar de guionista de còmic i ha rebut molts premis literaris perquè viu d'això. 

REALITZACIÓ PROFESSIONAL

Un microrelat d'Anna Maria Villalonga

La meva feina m’agrada, no em malentengueu. Però és esgotadora. No tinc ajuda ni festes. Només treballar, treballar... Viatjo a totes hores, amb aquest estri amunt i avall. Tant és que plogui o nevi, faci fred o calor.

La tasca més habitual és la “individual”. El tu a tu, diguéssim. Facilíssima, però avorrida. La ranera, la crispació de mans... Sempre igual.  

Ara, en canvi... Oh!

Ara em toca un setge! Genial!  

En general m’agraden els afers col·lectius. Desastres naturals, accidents. Però acaben resultant monòtons: tothom ofegat, cremat o estavellat.   

Per contra, els setges! Oh, em fan xalar! Troia, Numància, Jericó... Quins records! Un setge dóna molt de si, exigeix varietat: epidèmies, fam, batalles, assassinats. Els visito a tothora i intento allargar-los tant com puc.

També em van bé per relaxar-me, que falta em fa. Estic tipa de carregar pes. Com que en un setge ja em coneixen, la puc deixar en un racó.

En un setge, per fi, no em cal anar tot el dia amb la dalla a la mà.      

Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959), llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Ha publicat contes en revistes i reculls col·lectius. L’any 2013 va publicar l’assaig sobre novel·la negra catalana Les veus del crim i l’antologia Elles també maten, que inclou un text propi. Va obtenir el Premi Valerià Pujol pel relat La llàgrima.