INSOMNI (Un microrelat de Miracle Sala)

Li costava adormir-se malgrat que, de seguida que tancava els ulls i el llum de l’habitació, començava a comptar ovelles, tal com li havien aconsellat. Però triava ramats tan nombrosos, que li costaven de controlar. Si badava una mica, algun marrà ja se li escapolia per les costures del coixí, i una colla de xais, juganers, li lliscaven per la gira del llençol, se li amagaven sota la flassada, saltaven del llit i s’esbarriaven per l’habitació. I després arribava l’ovella negra, que s’encantava a mitja parpella, com emborinada, que no volia tirar, i desorientava el rengle que venia per darrere. En definitiva, es passava la nit endreçant el ramat dispers. A la llarga, ho sabia, hauria d’agafar un gos.

Microrelat inclòs al recull Piscolabis (L’Albí, 2021), que acaba de publicar-se.

Miracle Sala i Farré (Santa Maria d’Oló, 1967) és llicenciada en Filologia Clàssica i màster en Literatures Europees i Ensenyament de Segones Llengües. El seu recull de relats La força de les paraules (2017) va merèixer el premi Món Rural de Narrativa. També és autora del poemari La mort és molt bèstia. 101 epitafis animals (2018).

JORDI (Un microrelat de Miracle Sala)

—Pare, jo vull ser cavaller —demanava sempre la princesa. I el rei li deia que es distragués amb els rosers del jardí i les lectures que li portaven els savis de la cort.

Quan un drac arribà al regne, assolant els camps amb alè de foc i omplint els somnis de presagis funestos, el rei tampoc no escoltà els precs de la princesa i convocà herois d’arreu per combatre el monstre.

Aleshores la princesa, intuint la màgia de les flors i les paraules, collí un ram de roses, prengué un llibre i sortí en secret del palau.

Caminà per la plana fins que veié les ales del drac estenent l’ombra de la mort, esperà que vingués la foscor i es dirigí a la cova on es refugiava la bèstia. Dins la cova, el drac ja dormia. La princesa sabia que també llavors era perillós, però s’hi acostà sense por.

Li posà les roses sota el morro pudent, obrí el llibre i, a cau d’orella, li anà dient un poema darrere l’altre, tota la nit.

Al matí, en despertar-se, el drac devorà les roses i amb ulls agraïts estirà el coll perquè s’hi enfilés la princesa. El poder del drac havia canviat i ara el seu vol retornava la vida a la natura. Aterraren al mig de la ciutat, on els herois, congregats encara, brandaren la llança en senyal d’amenaça.

—Atureu-vos —va dir la princesa—: el drac ja no farà més mal. Estima els llibres i adora les roses. A partir d’avui viurà amb nosaltres.

—Quin nom li posarem? —van cridar els nens, que rodejaren el drac amb intenció de convidar-lo als seus jocs.

—Va bé Jordi? —va respondre la princesa.

Microrelat guanyador del 2on premi del Concurs de Relats Breus Sant Jordi del diari Regió 7 (maig de 2017).

Miracle Sala i Farré (Santa Maria d’Oló, 1967) és filòloga clàssica i viu a Girona, on cada mes, des de fa quinze anys, comparteix tertúlies literàries amb un grup d’amics escriptors. Té contes publicats en volums col·lectius, diaris, revistes i webs literaris. Ha estat guardonada, com a finalista o guanyadora, en nombrosos certàmens de relat curt. El més important fins ara és el II Premi Món Rural de Narrativa, amb el recull de contes La força de les paraules (Cossetània, octubre 2017). Ha publicat també el poemari il·lustrat La mort és molt bèstia (Tushita, 2018), un recull de 101 epitafis animals.

TAPAR FORATS (Un microrelat de Miracle Sala)

Jo volia fer vestits per a les nines, com els que la mare ens feia a nosaltres, però no sabia cosir. La mare em donà retalls perquè els fes servir de robetes i agulles de cap per suplir els botons. M’impressionava clavar l’agulla al cosset de plàstic, era com si els clavés una llança i elles no es poguessin defensar. Llavors m’imaginava que a la nit, quan dormís, em vindrien totes i m’enfornarien les agulles a la panxa. I em mirava les nines, al costat del llit, amb un sentiment de culpa que no em deixava agafar el son. Tenien tot de forats al coll, que semblava un colador, i per aquells traus pensava que se’ls fonia la vida i que algun dia es moririen i no hi podria jugar més.

Sort de la idea de les bufandes. Ara dormo millor. Elles també.

Microrelat destacat en el VII Premi Font de Santa Caterina de Microcontes que organitza l'Ajuntament de Montornès i l'Oficina de Català de Montornès del Vallès (Consorci per a la Normalització Lingüística).

Miracle Sala i Farré (Santa Maria d’Oló, 1967) és filòloga clàssica i viu a Girona, on cada mes, des de fa quinze anys, comparteix tertúlies literàries amb un grup d’amics escriptors. Té contes publicats en volums col·lectius, diaris, revistes i webs literaris. Ha estat guardonada, com a finalista o guanyadora, en nombrosos certàmens de relat curt. El més important fins ara és el II Premi Món Rural de Narrativa, amb el recull de contes La força de les paraules (Cossetània, octubre 2017).

ARA (Un microrelat de Miracle Sala)

Vaig caminar fins al bar de sempre, deixant-me besar pel sol tardorenc, i vaig triar una de les taules de fora. Feia un dia per no quedar-se a dins. Vaig demanar una tassa de llet amb galetes. Era un esmorzar poc habitual per a una dona madura, però aquell dia volia recordar el gust de quan s’és un nen i es descobreix el món. Volia mirar les coses des dels forats que feia la llet a les maries i vaig veure el nou veí de l’àtic. Havíem coincidit algun cop a l’ascensor però no ens havíem dit res. Era tan guapo que em costava tenir el cap dret al seu costat. Tenia por d’aixecar els ulls i trobar-me’ls allà mateix i no saber què fer-ne. Vistos des dels forats de les galetes no feien tanta impressió. M’agradaria parlar amb tu, quan t’aniria bé? Em va agradar la seva veu. Ara, vaig fer-li llençant la galeta dins la llet. Llavors va agafar una cadira i va estendre el diari que portava damunt la taula. Doncs va, que aquí tenim tema per estona: tu per on comences, pel davant o pel darrere?

Microrelat guanyador del Concurs de microrelats convocat pel diari Ara, per celebrar el seu número 1000 (#Ara1000diaris) el Setembre de 2013.

Miracle Sala i Farré (Santa Maria d’Oló, 1967) és filòloga clàssica i viu a Girona, on cada mes, des de fa quinze anys, comparteix tertúlies literàries amb un grup d’amics escriptors. Té contes publicats en volums col·lectius, diaris, revistes i webs literaris. Ha estat guardonada, com a finalista o guanyadora, en nombrosos certàmens de relat curt. El més important fins ara és el II Premi Món Rural de Narrativa, amb el recull de contes La força de les paraules (Cossetània, octubre 2017).