MICRORELATS DEL SETGE (1714-2014) 6

Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714. Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol (171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Fins el dia 11 de setembre anirem publicant-los a "La bona confitura". 

__________

MARRO DE DOTZE

Un microrelat de Judit Pujadó

Viuen amagats, sols. Fan escapades a mar per menjar mentre la ciutat s’ensorra. Ara s’escampa un silenci estrany. Ni crits, ni bombes, ni trets. Un silenci de por. Caminen a rosegons. Que no els vegin. Cap al Rec Comtal. L’aigua i la vida. No volen saber res i miren entorn com si les parpelles fossin draps humits i la guerra un dibuix fet amb un guix imaginari. El Rec és vermell. A dins, un cavall inflat com una bufa. S’arreceren. En Jep agafa un tros de rajola. Dibuixa un marro de dotze. Omplen el silenci de delit de jugar. Busquen pedres, palets. Les disposen sobre el traç amb l’instint vencedor. En Jep fa saltar les peces, en Joan bufa les que pot. El joc s’alenteix. Pensen. Les botes d’un soldat a tocar. S’atura. Esbufega. Brut, cansat i llardós.

–Jugáis a alquerque?

–A marro de dotze –diu en Jep. Esborra la partida amb un gest de la mà. Desa la rajola. Com si a cada peça hi hagués un bocí de victòria.

Judit Pujadó (Barcelona, 1968) és llicenciada en Història. Ha publicat les novel·les Dones absents (Rosa dels Vents, 2003), El límit de Roche (Rosa dels Vents, 2006) i Les edats perdudes (Finalista del Premi Llibreter. Empúries, 2009). És coautora de Planeta ESO (La Campana, 2002), 30, 40 l’Edat Amarganta (La Campana, 2004) i d’Els pobles perduts (Ed. Sidillà, 2012).

LA DARRERA ESCARAMUSSA

Un microrelat de Jordi Cervera

Una, dues, tres, quatre vegades. Sense defallir. Atac, retirada, atac. Una seqüència iterada, quasi rítmica, implacable, amb l’objectiu d’anul·lar l’escassa resistència de l’enemic, arribar al final i plantar penó i gallardet, símbols inequívocs i gloriosos de victòria.

Al cervell li retronen sempre els mil sons de mil batalles. No hi ha manera d’allunyar-los. Mai. Sempre hi són, martellejant-lo, robant-li el silenci. L’esclat repetit de la pólvora, els crits, els plors, l’entrexocar dels metalls, el frec de les botes avançant, les pedres, els trets...

És Conseller en cap però també necessita moments de pau, poder sentir durant uns instants que la guerra és lluny, que és alguna cosa més que un soldat.

Un gruny sord acompanyat d’uns gemecs femenins. 

S’incorpora amb la casaca desbotonada, les mitges rebregades i les calces obertes. S’agafa el penis amb dos dits i el sacseja.

En aquell mateix moment, el terrabastall màxim, l’apocalipsi mai desitjat. Ho sap bé, no pot ser altra cosa. Ha caigut la muralla! Pas franc als borbons!

Ell és viu. Barcelona ha mort!

Jordi Cervera (Reus). Sóc periodista a la CCMA on hi tinc aquest blog de literatura i altres herbes remeieres: http://blogs.ccrtvi.com/jordicervera.php . Els llibres, els premis i aquestes coses els trobareu a http://www.lletrescatalanes.cat/index-d-autors/item/cervera-i-nogues-jordi i juro pel Consell de Cent que això del 1714 no és culpa meva (ni la derrota d’abans ni aquesta sobredosi que patim ara).

REBOST

Un microrelat d'Elisenda Roca

Sé que m’entendràs, mare. Que quan vegis el meu cabell tallat damunt del llit, els enagos, la faldilla i la brusa, sabràs que he marxat. No puc quedar-me a casa, escoltant com cauen les bombes, mentre el Guim i el pare són fora, lluitant. Vaig a trobar-los. Sempre m’has dit que el meu lloc és aquí, a casa, amb tu i amb els avis. Però no perds una filla, guanyes un fill que no vol quedar-se de braços plegats, guanyes un fill que vol la llibertat. Si pogués et diria que no tinc por i que aquest malson acabarà aviat.

Trobaràs a l’eixida la roba neta i estesa. I veuràs que he deixat preparada la panada de verdures, com em vas demanar.

Al rebost hi queden dues carbasses, un manat de pastanagues, patates, pa, codonyat i mel. Quan tornem, l’omplirem de tot allò que t’agrada.

Elisenda Roca és periodista, escriptora i directora teatral.