EL NINOT DE NEU DE LA CARLOTA (Un microrelat de Jordi Benavente)

Era un ninot de neu perfecte però no durà ni deu minuts. Només en quedà un metre quadrat de sorra molla, com qui aboca dues o tres galledes d’aigua, que de no ser per la pastanaga, els dos botons blaus i la bufanda vermella, escampats sense vida sobre la sorra humida, qualsevol a la platja hauria pogut dir que el ninot de neu havia sigut només una il·lusió, una al·lucinació cuinada per la xafogor d’aquell migdia d’agost. Amb tot, el papà de la nena de les trenes rosses pensava que els nou-cents euros i escaig invertits pagaven la pena. Quant val el somriure d’una nena? Per a què serveix la fortuna familiar, si no és per satisfer tots els capritxos de la Carlota, tan maca, tan tendra, tan innocent, tan... “Papà”, li tallà els pensaments la petita, nassarró pigadet i dentetes blanquíssimes, sense deixar de mirar l’escampall ridícul que havia sigut el ninot. “Sí, Carlota, preciosa meva”. “En vull un altre, i el vull ara”.

Jordi Benavente (Martorell, 1980) és periodista i escriptor. Ha publicat als diaris Público, El Punt, Avui i Ara. I és autor dels llibres Martorell negre. Un mort i moltes preguntes (Curbet, 2014), Valentes. La història de superació de vuit dones de Castellbell i el Vilar (2013) i La nit que van ploure bitllets i altres històries de Martorell (2012). Ha guanyat diversos certàmens literaris locals amb els seus relats. Paios durs va ser finalista del Premi Núvol de Contes 2013.