Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de
Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble
que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714.
Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit
un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol
(171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Fins el
dia 11 de setembre anirem publicant-los a "La bona confitura".
__________
FOSSAR SOTA LES MORERES
Un microrelat de Paz Monserrat
Una multitud
ocupa la plaça. Em refugio en una cantonada, atenta als seus moviments. Una
segona multitud se superposa a la primera. L'escena es dibuixa davant els meus
ulls en colors sèpia, tenyits amb esquitxos de sang molt vermella. Els
protagonistes desesperen, s'enardeixen, resisteixen... i en un brogit de
pólvora i vísceres entren a la història sense saber-ho. Els turistes comencen a
entendre què va passar. Jo segueixo, amb prou feines, l'argument. De sobte la
segona multitud s'esvaeix en la boca de la guia, que convida el grup a
acompanyar-la fins al següent punt de l'itinerari. Els nord-americans que
visiten els llocs històrics de Barcelona es desplacen amb les seves sandàlies i
mitjons sobre enderrocs i difunts ubicats en l'estrat inferior, sota les
moreres. Tot torna a la normalitat d'un passeig dominical pel Born. Fins que
veig un nen que mendica la meva atenció, un infant amb la roba esparracada,
brut, descalç, que du a la mirada tota la tristesa del món i a la camisola
blanca unes enormes llànties vermelles.
Paz Monserrat Revillo
(Tortosa, 1962) és professora de secundària. Com a autora de ficcions breus ha
estat guardonada en diversos premis literaris i ha participat en diferents antologies.
Aquest setembre publica amb Jordi de Manuel “100 situacions extraordinàries a
l’aula” (Cossetània).
Blog de l’autora: Crónicas desenfocadas
RETROBAMENT
Un microrelat d'Antoni Munné-Jordà
En Miquel va
sortir amb els primers valents que van intentar trencar el setge. La Joana s’enfilava
sovint fins al capdamunt de la muralla, damunt el portal per on havia sortit en
Miquel, i mirava l’erm de les batalles i més enllà el campament dels borbònics,
però en Miquel no tornava.
Cada dia i
cada nit la Joana es despertava i s’adormia invocant en Miquel.
Quan el
conseller en cap va fer la crida general a defensar la muralla davant l’atac
que podia ser definitiu, la Joana hi va anar. Al baluard carretejava munició
fins on hi havia aquell soldat que li recordava en Miquel. Ho va aprofitar per
enfilar-se a mirar des del capdamunt de la muralla. No va sentir dolor, només
va veure la gran resplendor de la canonada.
El soldat era
al seu costat, es va girar i era en Miquel. Jeien junts, descansats i en
plenitud. La muralla al davant no era la muralla, era la paret de Santa Maria
del Mar. Creixien arbres damunt seu. Moreres.
A. Munné-Jordà (Barcelona, 1948)
va publicar el primer conte el 1974, i des d’aleshores ha publicat una quinzena
de llibres de creació, entre novel·la, narracions i contes infantils.
EL MALSON D'EN VECIANA
Un microrelat de Margarida
Aritzeta
En Pere Antoni Veciana
s’ajeu a l’ombra d’una figuera, prop de Martorell, de retorn a casa. Ha estat
trescant pels camins amb una partida de mossos, guiant l’exèrcit que s’encamina
al setge de Barcelona. L’home s’adorm i somia glòries futures: per la seva
lleialtat el faran Batlle de Valls i els homes que l’acompanyen seran els
Mossos del Batlle de Valls. Un fil de bava feliç s’escorre per les barres de
l’home beatíficament adormit. La seva nissaga serà llarga. Els seus Mossos...
els veu fent honors a la senyera que ha vist voleiar dintre muralles, solemnes,
espardenya de beta i copalta. Veu córrer la gent cap a la capital, on s’afilera
en una V de Victòria. Canten amb les senyeres ben amunt i criden llibertat. La
cridòria desperta l’home, encara cansat. Mira al seu entorn. Tot està bé. Deu
haver estat el vi, que amb la calor s’ha fet agre. L’aire fa pudor de pólvora i
de sang. De lluny li arriben les remors del setge.
Margarida Aritzeta (1953) és escriptora i professora de
Teoria de la Literatura a la URV. Entre els darrers títols
publicats, El pou dels maquis (Cossetània 2013), Bandoler (Cossetània
2014), La nit de la papallona (Premi Barcanova 2013), Cita
a la paret de gel (Onada Edicions 2014). Ha participat en el volum
col·lectiu coordinat per Anna Maria Villalonga Elles també maten (Llibres
del Delicte 2013) amb el relat "L'assassinat de la venedora de
cupons".
Gràcies pels bons moments que ens feu passar!
ResponEliminaDiferents, però boníssims; un bon homenatge a la gent que ho visqué. Gràcies!
ResponEliminaSon fantàstic, reals i entendridors.
ResponEliminaMolt bons
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris. I gràcies també als tres organitzadors per donar-me la oportunitat de participar.
ResponElimina