dilluns, 29 d’octubre de 2018

VIA MORTA (Un microrelat de Marta Pérez i Sierra)


M’ha semblat veure’t a l’andana del tren. T’ajupies a posar bé la bossa de mà arrenglerada amb les dues maletes. He distingit els teus cabells rossos, que ja blanquegen, sempre ben tallats. El teu gest delicat i displicent en tot allò que toques.

T’has girat i m’has mirat. No eres tu.

Jo sí que l'era. He engreixat el meu equipatge amb més enyorança de tu.

El record dels nostres dies i un tren sense passatge, aturats, en una via morta que mai em conduirà a tu.

Microrelat inclòs al recull Compte amb el buit que s'acaba de publicar a la col·lecció La bona confitura de Témenos Edicions.

dijous, 25 d’octubre de 2018

DESESPERACIÓ (Un microrelat de Mercè Bagaria)


Va, pega’m! Què esperes a fotre’m una bona panadera? Ja hem quedat que no hi havia una sortida millor que aquesta, que no volem que Serveis Socials ens prengui les nenes. Doncs, si no em pegues, acabaran en una família d’acollida i no les veurem créixer, no sabran qui som... I nosaltres, al carrer, sense feina ni subsidi, què farem? Dormirem en un caixer automàtic? Anirem a robar? Quan dijous ens desnonin, estarem perduts per sempre, però si em pegues ben fort i m’han de curar a l’hospital, tot estarà solucionat. Et denunciaré i em buscaran un pis d’acollida, m’ajudaran a trobar una feina i no m’hauré de separar de les nenes. Per una agressió, les penes de presó no són excessives. Si et portes bé, aviat et donaran la condicional i, mentrestant, no et faltarà sostre ni un plat calent. Quan surtis, continuarem la nostra vida tots junts, però si ara et fas enrere, si no tens prou pebrots per estomacar-me, no tindrem res. Em vas prometre que estaries amb mi en la pobresa. Això, amor meu, és la pobresa. No pots trair la teva paraula. Així que no ploris més i pega’m d’una vegada.

Microrelat inclòs al recull Les vides del dia que s'acaba de publicar a la col·lecció La bona confitura de Témenos Edicions.

diumenge, 21 d’octubre de 2018

EN EL PRIMER RETAULE... (Un microrelat de Josep-Ramon Bach)


En el primer retaule de La battaglia di Santo Romano, sóc la figura del cavaller que està situat al darrere de Ciccolò de Tolentino. Estic molt orgullós que el gran Ucello m'hagi perpetuat en una de les seves obres. Un honor, estar representat en un tríptic que, pel que sento que diuen els savis, travessarà els límits d'aquests Renaixement (tan procliu a les manifestacions artístiques i als refinaments), per fer-se un lloc en la història de l'art.

Però, tanmateix, quin sentit té que jo sigui una figura immortal, si ningú no sap qui sóc ni tan sols coneix el meu nom de pila?

Microrelat inclòs al recull Alteritats que s'acaba de publicar a la col·lecció La bona confitura de Témenos Edicions.

dilluns, 15 d’octubre de 2018

TERÀPIA (Un microrelat de Raquel Casas Agustí)

Vull que em peguis tan fort com puguis.
Chuck Palahniuk

Després del cop de puny, l’asfalt es va esquitxar de sang i va quedar talment un preciós mantó de Manila.

Tres borratxos molestaven una noia i en passar pel costat els vaig dir que la deixessin en pau, que ja l’havien espantat prou; gairebé plorava. El més alt i corpulent, qui semblava el líder del grupet, es va tombar i em va dir fote’t als teus assumptes cabró de merda si no vols que et trenqui la cara. Em vaig apropar i li vaig preguntar si li agradaven els homes. Els altres dos van grunyir i bordar, fins i tot un em va escopir als peus; en aquell moment vaig saber que per fi em pegarien. La noia va aprofitar que m’havia convertit en el centre d’atenció per escapar-se i només vaig poder veure que duia els ulls com un ós panda i mig somriure agraït. Era la primera vegada que em trobava en una situació com aquella des que m’havia tornat addicte al dolor. Trobar plaer al carrer va ser d’allò més previsible i senzill.

El puny ronyós i carregat d’anells del paio alt venia com en càmera lenta cap al meu cap. Em va donar temps d’inclinar-me una mica per oferir-li el pòmul, però em va picar al nas. Em vaig empassar la sang i vaig somriure de satisfacció. Com que en volia més li vaig demanar si no sabia colpejar més fort, sembles un coi de nena de deu anys. Va tornar-hi, un, dos, tres, quatre cops secs em van obrir una cella. Més sang al terra. Quan el dolor era gairebé insuportable, els vaig donar les gràcies amb una abraçada, em vaig netejar la cara amb la màniga de la jaqueta i vaig girar cua mentre calculava, per sobre, els diners que a partir de llavors m’estalviaria en teràpia.

Microrelat inclòs al recull Balcons que escupen mitges (El Cep i la Nansa, 2018) que es presenta a Vilanova i la Geltrú aquest diumenge 21 d'octubre a les 12h. (Plaça Lledoners, 1).

Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu consultar el seu bloc personal: llengua de gat

divendres, 5 d’octubre de 2018

TOT ARRIBA (Un microrelat de Maribel Gutiérrez)



Tota una vida fent d'escorta. Tota una vida protegint la integritat de la gent. Tota una vida dedicada a la seguretat personal. Una feina exigent, de vint-i-quatre per set, tal com deia el contracte. Una feina dura, exercida amb total dedicació i responsabilitat. En cos i ànima, sobretot ànima.

Avui, per fi es jubila. Ara somnia a gaudir d'allò que sempre li ha estat qüestionat.

Així doncs, penja les ales i surt a la recerca de sexe, molt de sexe.

Maribel Gutiérrez (Granollers, 1967) és llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i Màster en Pertorbacions del llenguatge i l’audició per la mateixa universitat. És cofundadora i una de les veus principals del projecte EnVeuAlta, per escoltar literatura. El seu relat Còdols va ser finalista en el concurs de narrativa breu 2017 convocat pel diari El9Nou. Aquest any ha guanyat la categoria de microrelat en català del concurs de la Microbiblioteca de Barberà.