EL JOC (Un microrelat de Rosana Alonso)

La nena col·loca les nines assegudes a terra al seu davant. Sa mare treu el cap amb el nadó en braços i li recorda que és hora de berenar. La nena parla amb les nines, els pregunta si han fet bondat i si ja han acabat els deures. Calla i observa amb deteniment la nina petita i flonja dels ulls blaus, la que duu la pipa als llavis. L’agafa i la llença a terra amb totes les seves forces. S’empassa el crit que li puja a la boca i deixa anar un gruny animal. L’emprèn a mastegots amb la resta de les nines, esbufega i es mira al mirall: té els ulls molt negres i la cara vermella. Sent la mare que la crida per berenar. Recull les nines i les desa al llit; els endreça la roba i les pentina. “Porteu-vos bé”, murmura abans de sortir. Després s’acosta a la cuina, acarona el cap del nadó i pren el pa amb xocolata amb el seu millor somriure.

Microrelat inclòs al llibre “Los otros mundos” (Talentura, 2012). La traducció és de Pere Herrero.

Rosana Alonso. Com gairebé tothom, en realitat porto dues vides (n’hi ha que en porten tres o quatre amb la desimboltura d’un malabarista). Als matins treballo en el laboratori de biologia molecular d’un hospital de Madrid. A les tardes, a més d’afers més prosaics, llegeixo i escric (no necessàriament en aquest ordre). M’he format en diversos tallers literaris i he participat en concursos de microrelats (unes vegades guanyadora, altres finalista). La meva obra està inclosa en diverses antologies dedicades al gènere. Però el més apassionant és inventar ficcions, poder viure realitats alternatives a través de l’escriptura; el moment de la idea, el treball d’intentar reflectir-la (gairebé sempre és un reflex) i la tasca final (la més dura) de polir i retallar el que sobra. A l’Abril de 2012, l’editorial Talentura va publicar el meu primer llibre de microrelats titulat “Los otros mundos”.

CONSPIRACIÓ (Un microrelat de Rosana Alonso)

El psiquiatre li va donar l’alta perquè ja no presentava trets paranoics. El pacient no va percebre la tensió a la seva mà quan es va acomiadar, ni el somriure fals de la infermera. Tampoc va escoltar la conversa que mantingueren tant bon punt va sortir de la consulta. A la feina no s’adonà dels murmuris dels companys darrere seu. De tornada a casa, no es va fixar en l’home que el seguia. Va besar la seva dona sense detectar la mirada ansiosa i esquiva.

Aquella nit, mentre ell dormia, van celebrar l’èxit del tractament.

Microrelat inclòs al recull “Los otros mundos” (Talentura, 2012). La traducció és de Víctor Lorenzo. La il·lustració és "Paranoia", obra de G. Martz-Schmidt, 1969.

Rosana Alonso. Com gairebé tothom, en realitat porto dues vides (n’hi ha que en porten tres o quatre amb la desimboltura d’un malabarista). Als matins treballo en el laboratori de biologia molecular d’un hospital de Madrid. A les tardes, a més d’afers més prosaics, llegeixo i escric (no necessàriament en aquest ordre). M’he format en diversos tallers literaris i he participat en concursos de microrelats (unes vegades guanyadora, altres finalista). La meva obra està inclosa en diverses antologies dedicades al gènere. Però el més apassionant és inventar ficcions, poder viure realitats alternatives a través de l’escriptura; el moment de la idea, el treball d’intentar reflectir-la (gairebé sempre és un reflex) i la tasca final (la més dura) de polir i retallar el que sobra. A l’Abril, l’editorial Talentura va publicar el meu primer llibre de microrelats titulat “Los otros mundos”.