EL CAMALEÓ (Un microrelat de Marc Capdevila)

El camaleó es mostra als altres tal com aquests són. D’aquesta manera, els altres es senten còmodes, guanyen seguretat, i ell evita ser el centre d’atenció —que és el que més odia a la vida. Tothom hi surt guanyant.

Al camaleó li encantaria anar una mica més enllà i ser tal com els altres són. Atènyer la fase, ja més avançada, de la transformació.

I el cas és que podria aconseguir-ho: té bastant talent, ell, en l’art de l’alienació i la suplantació de personalitat. El problema és que el seu anhel no té límits: el que ell voldria, en el fons, és ser com els altres són i ser-los, tots ells, a la vegada.

Aquí és on es passa de la ratlla, perd el cap d’una forma estrepitosa, i acaba per no saber qui dimonis és.

Microrelat inclòs al recull L’univers no està gaire per històries (Témenos, 2022) que acaba de publicar-se i que es presenta a la Setmana del Llibre en Català el diumenge 18 a les 13.30. 

Marc Capdevila Peña (Barcelona, 1974) és autor del llibre de poemes Instant. L’any 2012 va codirigir el videopoema animat A fora i el 2018 va guanyar el primer premi als Premis Literaris Sant Narcís a Girona amb el recull El somni del microescriptor.

RENAIXEMENTS (Un microrelat de Carles Castell Puig)

No va conèixer els seus pares. Ella va morir durant el part. Ell, unes setmanes més tard, en un estrany accident de trànsit. La seva infantesa va estar marcada per l’amor desmesurat dels avis i la convicció que algun dia descobriria el secret de la immortalitat.

Als trenta anys ja era director de l’empresa capdavantera mundial en tractaments genètics. Després de superar entrebancs tècnics, ètics i legals va engegar el seu gran projecte: la clonació humana. Malauradament, el cos de la mare havia estat incinerat. Però va poder extreure el material necessari de les restes del pare per fer realitat el seu somni.

Avui, tot li va de cara i se sent ben feliç de tenir al costat un pare renascut i jovenívol. Per això, no entén res quan el veu entrar al despatx amb un revòlver. Amb veu vella i cansada, el pare li confessa que l’odia. Igual com va odiar aquell maleït nadó que en néixer va matar l’única persona que ell havia estimat. Mai li podrà perdonar, per moltes vides que visqui.

D’un tret, acaba amb ell. Després, es torna a treure la vida. Espera, per fi, poder descansar en pau. No està al cas de les mostres genètiques emmagatzemades ni de les últimes voluntats del seu fill.

Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics I... va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El seu llibre Relacions molt relatives (Voliana, 2014) va ser finalista del Premi El Lector de l'Odissea 2013. El seu recull Set pecats (Edicions del Bullent, 2018) va guanyar el premi Soler i Estruch i la novel·la Camins de desig (Cossetània, 2021) el XXXIII Premi de Narrativa Vila d'Ascó 2021.