dissabte, 31 d’agost del 2013

PÀTRIA (Un microrelat de Víctor Lorenzo)

Em passaria la vida sencera al teu coll, viatjant per l'arxipèlag de les teves pigues, embolicant-me infantilment en les cortines dels teus cabells, contemplant els teus llavis com qui mira la lluna, somiant amb un viatge d'explorador a les teves espatlles clapejades, notant el bombament de la caròtida, unes vegades lent i d'altres accelerat, si no fos per aquests peixos de la teva roba que aguaiten les meves covardes temptatives d'assalt i em fan sentir, un cop més, com un cuc.

Víctor Lorenzo Cinca (Balaguer, 1980) és Llicenciat en Filologia Hispànica. Cofundador i membre del comitè editorial de “Internacional Microcuentista”, revista electrònica dedicada exclusivament al microrelat. Ha publicat els seus contes (en llengua castellana) en diversos blogs i webs dedicats a la minificció, i en diverses publicacions periòdiques, digitals i en paper. Alguns del seus microrelats estan recollits en antologies i d’altres han rebut mencions en diversos premis. Publica els seus microrelats al bloc “Realidades para lelos”.

dimarts, 27 d’agost del 2013

REESTRUCTURACIÓ LABORAL (Un microrelat d'Anna Maria Villalonga)

Estava tip de tanta maldat. Per això vaig demanar voluntàriament un canvi de col·lectiu d'usuaris. No resultava habitual. Fins i tot pensaven que era baixar de categoria. Però jo ho tenia clar.


Quan li vaig presentar la petició, el cap em va mirar amb commiseració i amb cara de pomes agres, però no es va estranyar. Ja estava acostumat a les meves sortides de to. Es va limitar a encongir-se d'espatlles i a canviar-me el model de les ales, com pertocava.

Des d'aquell dia, ja no guardo humans, sinó gats i gossos. M'ho passo molt més bé. Són divertits, juganers i simpàtics. Ah, i per descomptat, ja no he tornat a trobar-me mai més ni una espurna de maldat.



Anna Maria Villalonga, llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, és investigadora i professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. Fa crítica de cinema a la revista La lluna en un cove” i a “D’un roig encès”. Publica una columna setmanal al Diari digital CatalunyaPress. Edita tres blocs: “El fil d’Ariadna” (temes literaris, poètics, lingüístics), “El racó de l’Anna” (cinema) i “A l’ombra del crim” (novel·la negra, intriga, terror).

divendres, 23 d’agost del 2013

LA JAQUETA I LA MALETA (Un microrelat de Maria Cirera)


Primer em vaig fixar en la teva jaqueta. Aquella jaqueta potser no tenia res de l'altre món, però s'ha de reconèixer que era increïble. Era aquell tipus de jaqueta que visualitzes quan t'imagines un desconegut. Em fascinava. Després em vaig començar a fixar també en la teva maleta, de pell gastada, igual que tantes altres, però meravellosa. Em vaig inventar un violoncel plegable per a tu, per a què el poguessis dur allà dins, a tota hora.

Més endavant, molt a poquet a poquet, em vaig fixar en com portaves la jaqueta i la maleta. Cal que digui que m'hauria passat hores i hores mirant-te? No desitjava res més, durant anys no vaig desitjar res més que veure't passar amb la jaqueta i la maleta.

Continuo sense saber el teu nom i sense haver-te agraït que m'estalviessis de viure les collonades que m'haurien tocat de viure.

La il·lustració és una obra de Mirek Antoniewicz.

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.

dilluns, 19 d’agost del 2013

EL PROPÒSIT (Un microrelat d'Àngel Fabregat)

Una solitària papallona s'havia cansat de voletejar sola entre les flors del jardí i desitjava fer una vida amb família. Jugar amb els nens com ho feia el gos i posar-se a la seva espatlla mentrestant feien els deures de l'escola. Somiava amb sortir al camp els caps de setmana primaverals i volar de flor en flor. Així que es va deixar agafar pel més petit de la casa que va introduir-la en un pot de vidre. Va estar presonera fins acabat de sopar, llavors el pare la va posar amb amoníac i la va travessar amb una agulla. Des de llavors és de la família.

Microrelat finalista del IV Concurs de Microrelats "Matas i Ramis" 2012.


Àngel Fabregat (Belianes, Lleida, 1965) és un escriptor català. És autor d'"Antologia d'un onatge" (Columna, 1990) i "Els vençuts". Ha guanyat nombrosos premis de poesia.

dijous, 15 d’agost del 2013

UN DAMUNT I L'ALTRE DAVALL (Un microrelat de Jesús M. Tibau)

Un es posa al damunt, l'altre, al davall: és com encaixen millor. No sabem per què ha de ser d'aquesta manera, però és com resulta més pràctic i, a més a més, tot i que no és un motiu prou raonable, sempre s'ha fet així. Amb això, si no som d'aquelles persones que els agrada donar mil voltes a tot, ja n'hauríem de tindre prou.


Per anar bé, un cop a la setmana (sovint el dissabte), necessiten una bona sacsejada. Llavors es rebolquen en una orgia de moviment i passió, frenètics; paren només un moment per reposar i, després, amb més força, giren enllaçats l'un a l'altre, fins el centrifugat final.

Pocs minuts després (per anar bé, de seguida), tots dos molls de dalt a baix, recuperen l'alè estesos al terrat, penjats en una corda, un llenço al costat de l'altre. L'escalfor del sol i l'aire que corre els eixuga; i es posarien a volar si no els frenessin les agulles. Al mig d'un dels dos, dues inicials brodades.


Microrelat inclòs al recull “El vertigen del trapezista” (Cossetània Edicions). La il·lustració és "Bursting sun" de Jaison Cianelli (Boston, 1980)


Natural de Cornudella de Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau ha publicat  els reculls de contes “Tens un racó dalt del món” (2001), “Postres de músic” (2005) (Premi Marià Vayreda), “El vertigen del trapezista” (2008), “Una sortida digna” (2009), “I un cop de vent els despentina” (2011). També és autor del poemari “A la barana dels teus dits” (2009). El seu bloc “Tens un racó dalt del món” va guanyar el Premi Blocs Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009).