dissabte, 31 d’octubre del 2015

LA IMPORTÀNCIA DE LES PARAULES (Un microrelat de Mercè Bagaria)

Durant l’assaig de la gala, el mag va fer uns quants trucs amb les cartes. Tots van sortir a la perfecció. Aquella part de l’espectacle l’hauria pogut fer amb els ulls tancats o amb la ment posada en una altra cosa. A la petita gàbia de barrots blancs, el colom esperava pacientment el seu torn. Al final, el mag es complaïa a fer desaparèixer el colom de la gàbia i el deixava que volés lliure després de treure’l del barret. Com anava a parar d’un lloc a l’altre era un enigma que ni tan sols l’ajudant oriental de cos de nina i ulls de gata havia arribat a esbrinar.

Aquell dia, el mag va seguir el mateix ritual de sempre: va tapar la gàbia amb el mocador vermell de seda i la va empolvorar amb pólvores màgiques mentre repetia la vella fórmula esotèrica dels seus avantpassats, unes paraules que mai no s’havia molestat a saber què volien dir en realitat. El mag, però, va tenir un lapsus, un de molt absurd, es va entrebancar en una síl·laba, es va aturar uns segons i, en comptes de continuar, va reiniciar el conjur, i vet aquí que el colom va desaparèixer, però del barret va sortir un conill que va emprendre el vol davant la mirada meravellada de l’ajudant.

Al mag li hauria agradat repetir el truc, és clar, però li resultava impossible recordar on s’havia entrebancat. La noia, que no dubtava de la seva memòria, va voler impressionar el mag i va repetir el conjur com si el colom, el mocador de seda i les pólvores fossin on havien de ser, com si les paraules estiguessin desproveïdes de màgia, i va poder constatar com n’estava d’errada, perquè a la gàbia buida hi va anar a parar el conill volador, el mag s’esfumà misteriosament i del barret hi va sortir un vampir que se li llançà al coll i va fer-li una bona xuclada.


Il·lustra el microrelat "El mag"(1921) de Roger de la Fresnaye

Mercè Bagaria (Barcelona, 1954) és filòloga. Ha fet de professora, periodista, lectora editorial i correctora. Forma part del grup Setze Petges. Els seus relats es poden llegir als reculls “Setze petges” i “Edició especial”, en altres publicacions col·lectives i a la web de Relats en Català, on fa servir el pseudònim de Frèdia. Podeu seguir-la també al bloc La Vida Breu.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

ESDEVENIMENT SONAT (Un microrelat de Sergi G. Oset)

Santa Geminiani va deixar anar l'embragatge de la motocicleta, accelerant al màxim tot just en tres segons.

Quan assolia el punt més àlgid del tirabuixó del circuit, el cor se li va aturar. L'ànima va sortir disparada del seu cos arribant a l'estratosfera, on va quedar surant. Des d'allà encara va tenir temps per veure com el seu cos completava la doble pirueta amb salt mortal, entre el deliri del públic congregat.

Microrelat inclòs al llibre “Paràsits mentals” (Bubok, 2012).


Sergi G. Oset. Autor que fonamenta la seva producció literària en la minificció, tot i que també sovinteja el relat breu i fantàstic. L’any 2009 comença a publicar els seus relats al blog de creació literària «La meva perdició» D’aleshores ençà, les seves narracions han aparegut en una trentena de llibres conjunts, antologies poètiques, revistes i diaris. “Paràsits mentals” (Bubok, 2012) és el seu primer recull de microrelats. Aquest 2015 publicarà el recull de minificcions “El último vuelo del Microraptor”, Editorial Nazarí, novembre 2015.

divendres, 23 d’octubre del 2015

L’ESTRANY (Un microrelat de Miguelángel Flores)

El va trobar de sobte a la sala, obrint i tancant calaixos. Ella va fer un crit. Després es va ajustar el batí i, contenint la veu, va dir que qui era, que com havia entrat i que sisplau no li fes mal. Ell, sense deixar la seva recerca desesperada, la va mirar un instant, li va contestar que si s’havia tornat boja i que tanqués la boca, au, ves; seguint amb que si no hi havia piles per al comandament a distància en aquesta puta casa. Ella es va allunyar desconcertada. Va anar a buscar la foto del seu casament, la va mirar una estona. Després es va vestir, va anar cap al jutjat i allà va presentar una demanda de divorci contra aquell estrany que ara era el seu marit.

Microrelat inclòs al llibre “De lo que quise sin querer” (Talentura, 2014). La traducció és de Pere Herrero. La il·lustració és de Bansky.

Va néixer cordovès al 67 i segurament morirà sabadellenc, quan toqui. Escriu microficció i teatre, d'oïda i sense cap intenció dolenta. Té relats publicats a recopilacions i antologies del gènere, com ara Relatos en Cadena (de Alfaguara) o De Antologia. La logia del microrrelato (Talentura). En teatre és autor, entre d’altres, d'Anda Que No Te QuieroLa Vida Qué Bailo y coautor de Consuélame, Consuelo. Al novembre de 2014, l'editorial Talentura va publicar el seu primer llibre de microrelats titulat De Lo Que Quise Sin Querer. Manté un blog que es diu Eternidades y pegos.

dilluns, 19 d’octubre del 2015

LICANTROPIA RECREATIVA (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)



Microrelat inclòs al recull Les mil i una (Témenos, 2015) que es presenta aquest dijous 22 d'octubre a la llibreria “La Impossible” (Carrer Provença 232, Barcelona).

dijous, 15 d’octubre del 2015

VERD ESPERANÇA (Un microrelat de Josep Maria Casals)

Avui, a classe de dibuix, m'ha demanat la goma d'esborrar i jo li he passat sense mirar-la. El proper dia que em demani alguna cosa la miraré als ulls. He observat que ella tampoc no es fixa en els nois; crec que tinc possibilitats.

Microrelat finalista del IV Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès.

Josep Maria Casals (Prades, 1950) és enginyer superior, pagès i viatger. Els seus contes i microrrelats han estat publicats en obres col·lectives i al web "Relats en Català".

diumenge, 11 d’octubre del 2015

EL LLUMÍ (Un microrelat de Celestí Casòliva)

Ha sortit de bon matí a collir llenya. N'ha acumulat una bona quantitat. L'hivern comença a fer-se senyor del bosc i no sap quant de temps podrà resistir. Fa deu dies que va trobar la cabana enmig del no-res. Els bandits els havien assaltat mentre viatjaven cap al nord en aquella atrotinada diligència. Varen matar la seva esposa i el conductor. Se'n va salvar perquè havia anat a fer un riu fora del camí quan aparegueren aquells tres.

A sopluig, apila la llenya i es disposa a encendre-la però, amb què? No te manera de fer foc. regira calaixos amunt i avall i res. De sobte, el miracle. Un llumí a l'ampit de l'única finestra. El pren, amb compte de no trencar-lo. Els dits se li estan posant morats i, si se'n surt, n'hi hauran d'amputar algun. L'alegria esdevé desesper. Com l'encendrà, aquell llumí? El frega per les parets, pel terra, per la taula. Res. Ho prova i ho prova fins que el cap de fòsfor es desfà.

El jove encén la cigarreta. L'encenedor nou, regal de la seva xicota, és molt bonic. Es reuneix amb son pare a la cabana. Una caixa de llumins antics reposa en un seient de pedra al costat de la porta. Mentre els forenses retiren l'esquelet, els dos homes fumen.

Microrelat guanyador del IV Concurs de Microrelats de La Microbiblioteca de Barberà del Vallès.

Em dic Celestí Casòliva (Sallent -Bages-1962) Visc a Barcelona. Escric des de fa un parell d'anys. Vaig començar amb poemets mida twitter. La bona acollida per part dels seguidors em va fer engrescar a fer poemes més grans. D'aquí a descobrir ARC Relats en Català només hi va haver un pas. Vaig participar per casualitat al concurs de la Microbiblioteca amb la sort de ser escollit guanyador. Podeu trobar els meus relats i poemes al meu blog celesti1462.blogspot.com.es