dilluns, 29 de gener del 2018

ACTITUD EN ACCIÓ (Un microrelat de Vicent Terol)

Has vist com s’apropa, caminant per la vorera, amb la seua feminitat elegant. Al moment, has posat l’esquena recta i has estès una mica els dits de la mà dreta, agafant el cigarret de la mateixa manera en què ho fa Humphrey Bogart en la imatge que visualitzes a la teua ment. El cambrer ha mirat la tassa buida de cafè, ha fixat els ulls en ella de manera fugaç i t’ha preguntat després si volies alguna cosa més. Tu has aclucat els ulls —de nou, has imitat Bogart, conscient, inconscient, de fer-ho— i, sense mirar-lo, li has dit que no, amic, gràcies, amb gran seguretat en tu mateix. Has sentit el so dels talons de les seues sabates a molt poca distància, el ritme que evoca el moviment sensual dels malucs, l’estil en la mesura justa, idònia. Has optat per no girar-te. En compte d’això, has fet una xuclada al cigarret a càmera lenta, alhora que has percebut, de reüll, el seu cos, i també el seu perfum. A continuació, ella ha arribat, t’ha fet un bes rutinari i s’ha assegut a la taula. «Demà dinem a ca els meus pares, recorda-ho», t’ha dit, somrient. Tu has assentit amb el cap i, després de baixar la guàrdia uns instants, has continuat actuant.

Vicent Terol (Xàtiva) és mestre de primària. Ha publicat Capsa de bombons, Editorial El Toll, el seu primer recull de microrelats. Anteriorment, havien aparegut alguns contes seus en revistes i llibres amb seleccions de finalistes de concursos. És coautor del blog microfragments, on es fusiona la fotografia i la minificció. També col·labora, amb articles, en la revista literària Doll de Tinta. Recentment, va guanyar el concurs de microrelats Primavera musical, organitzat per la Biblioteca de Pallejà, amb el conte Translació de l’amor.

dijous, 25 de gener del 2018

VERMELL (Un microrelat d'Olga Garcia Beneyte)


La Fina mira com el líquid vermell, calent i viscós li regalima pel braç. Es mou lentament pel terra... «Queda bonic», pensa, «aquest vermell sobre el blanc de les rajoles».

Ella tan sols picava ceba...: «M'he enamorat, vull el divorci», li ha dit l'Albert. I ella: «És jove?». «Sí, es jove i prima».

«Prima...», sospira, «no calia...». La Fina porta trenta anys a dieta, des del primer embaràs. I s'havia apuntat al gimnàs per perdre aquells vint quilos sobrers.

Tampoc no calia el retret constant: «no fas més que engreixar-te i veure sèries». Ha tingut cura de la casa, dels tres fills, de la sogra, en pau descansi, i ara de la mare.

Els nens no li perdonaran, això que ha passat. Ara ja són independents, però no ho entendran. Ni la nena, que sempre n'ha estat molt del seu pare...

Es mira el marit estès a terra. Com ha mort de ràpid! Només li ha clavat el ganivet una vegada... Ha entrat suau a la carn i ha sortit tot tenyit de vermell.

L'Albert feia patxoca. Tan guapo, tan atlètic... I ara, mira-te'l, ara no és res, una taca vermella que dóna color i vida a la cuina.

Il.lustra el microrelat una obra de Mark Rothko.

Vaig néixer a Barcelona el 1964, però ja fa anys que visc a Vallirana. Les meves aficions són llegir i escriure. Al llarg de la meva vida he fet diferents feines, com ara secretària, relacions públiques, professora de ioga i de tai-txi... Però la «feina» que més m’ha agradat és la de fer de mare. Des que vaig tenir el meu primer fill, ara fa 25 anys, que no he parat d’inventar contes i faules. Contes que li explicava abans d’anar a dormir. Ara m’he decidit a escriure totes aquestes històries que se m’acudeixen, tant per a nens com per a adults. He guanyat diversos concursos literaris i he tingut la sort de publicar un llibre amb dos contes a Editoral Barcanova: En Màtic i Internet i Les vambes noves d’en Marc.

diumenge, 21 de gener del 2018

SELF-MADE MAN (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

L'enginyer Jules Bonnard (1945-2000) va construir una màquina del temps que va transportar-lo al París ocupat pels alemanys. Va unir-se a la resistència francesa, va ser perseguit per la Gestapo, va tenir un idil·li apassionat amb una partisana i va ser testimoni de l'entrada de les forces d'alliberació aliades pels Champs-Élysées.

Però l'èxit de l'aventura no va ser complet: en tornar, la seva mare agonitzava. Abans de morir, li revelava un secret: Jules no era fill biològic del senyor Bonnard, sinó d'un atractiu camarada de la Résistance. «Un malparit que va desaparèixer després de deixar-me prenyada».

Microrelat inclòs al llibre La biblioteca fantasma que es presentarà demà dilluns 22 de gener a la llibreria Documenta de Barcelona (7 de la tarda)

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor d'Els reptes de Vladimir (Bubok, 2010), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018).

dimecres, 17 de gener del 2018

GEGANT (Un microrelat de Carles Castell Puig)

─Aquí, ganàpia!
─Ei, grandolàs!
─Tu, Goliat!
Els nanos corrien al seu voltant ventant-li cops i escarnint-lo amb crits i cantarelles fins que se’n cansaven i es perdien pels carrers que donaven a la plaça. Ell els hagués pogut estabornir d’una plantofada però era incapaç d’aixecar la mà, de sis dits, contra ningú. Potser es tractava de bonhomia, mandra, toixesa, o una barreja de tot plegat. Era un xiquet de poques paraules i ni els seus pares sabien del cert què hi havia dins d’aquell cap tan gran.

En tot cas, el capità que el va albirar mentre ell cavava a l’hort es va interessar per aquell cos colossal, que va passar a engruixir les files de l’exèrcit. Ben aviat els seus superiors es van adonar que no podrien desfermar cap ardidesa guerrera en ell, però resultava ben útil en enfrontaments senzills on la intimidació era suficient.

Com en l’aixecament d’aquells quatre pastors desventurats. Tanmateix, la gran diana immòbil i apàtica va constituir un blanc massa senzill per a un brivall que encertava amb la seva fona una cabra a cent metres. Estabornit a terra, en Goliat va entreveure en la mirada del noi que s’acostava espasa en mà el mateix menyspreu d’aquells nens de la plaça.

Microrelat guanyador del mes de desembre del Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca de Barberà Esteve Paluzie (2017-18). L'il·lustra "David i Goliat" de Rubens.

Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics I... va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. El seu últim llibre és Relacions molt relatives (Voliana, 2014), finalista del Premi El Lector de l'Odissea 2013.