El va sorprendre de capvespre, quan tornava a casa
després d’un dia dens. La va reconèixer de seguida perquè era alta i esvelta i
portava un missatge escrit als dits, ossuts i allargassats, i a les parpelles,
del tot inexistents.
—No et vull atemorir, tampoc no et puc enganyar. Et
queda una setmana justa. Quan arribi l’hora, no cal que em busquis, és
impossible fugir.
Va passar la nit en vetlla, pensant en què calia
fer. Al matí, una mica d’esma, va córrer puntual a la feina, però al cap d’un
quart d’hora de ser-hi ja es va començar a impacientar. Desesperat per la cruel
notícia, va córrer cap al despatx del director de l’empresa. Va obrir la porta
d’una empenta i, sense deixar-se intimidar pel desconcert d'ell, li va
plantificar una besada als llavis i a tot arreu on es va deixar. Després va
córrer cap a l’aeroport i va agafar el primer vol direcció París. Allà, hi va
passar els propers cinc dies entre disbauxes, museus i, per què negar-ho, certa
melancolia. Per telèfon, va engegar a la dona i als fills. Entre fulanes i
capricis, per poc no aconsegueix deixar el compte net. Era realment allò, el
que volia? Desemparat, se’n va tornar a la ciutat on va néixer i allí va passar
els últims dies de la seva vida al costat de pare, mare i germans.
En un obrir i tancar d’ulls, la setmana s’havia
escolat. Al cap de set dies, la dama blanca el va trobar al mateix lloc on
l’havia anat a cercar la primera vegada.
—M’he repensat. Et deixo viure.
Quasi no s’ho podia creure.
Calia recomençar de nou però, per on reprendre el
fil que havia estat a punt de consumir-se? L’endemà, quan el director de
l’empresa el va veure entrar altra vegada, no va poder evitar somriure, senyal
indubtable d’acomiadament o de vertiginós ascens.
El quadre és "The Angel of Death" d'Evelyn de Morgan (1890)
Nascuda l’any 1979 a Manresa,
Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels
llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan
escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la
gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha
publicat diversos contes en reculls col·lectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada