dilluns, 23 de setembre de 2019

MESTRESSA DE CASA (Un microrelat d'Amy Hempel)


Ella sempre dormia amb el seu marit i amb un altre home al llarg del mateix dia, i llavors, la resta del dia, durant el que li quedava d'aquell dia, se'n vantava i es repetia embadocada: «pel·lícula francesa, pel·lícula francesa».

Traducció de l'anglès de Jordi Masó. Microrelat inclòs al volum Tumble Home (Scribner, 1997). 

Amy Hempel (Chicago, 1951) és autora de quatre reculls de contes, Reasons to Live (1985), At the Gates of the Animal Kingdom (1990), Tumble Home (1997) i The dog of the Marriage (2005). Els seus contes complets van ser publicats en castellà per Seix Barral l'any 2009.

dimarts, 17 de setembre de 2019

SUPERÀVIT (Un microrelat de Mercè Moreno Montañés)


Ella tenia el cap ple de pardals. Els ocells havien anat construint els nius entre els rinxols d’atzabeja que li poblaven el cap. Les femelles passaven els dies covant els ous fins que sortien els pollets.

Va arribar un moment que ja no n’hi cabia ni un més. Llavors els mascles van picotejar el crani i els nous nius es van instal·lar al cervell.

Des de fa un temps, els pensaments li surten volant.

La il·lustració és de Marga Marcet.

Mercè Moreno Montañés va néixer a Lleida. És logopeda i mestra. Ha publicat alguns relats en reculls col·lectius; l’últim, Anades d’olla (2018) amb el grup d'escriptura Pasta de Full de Cardedeu. Publica regularment al blog Des del porxo i al blog del grup Escriure escriure (premi Vila de Lloret, 2018)

dijous, 5 de setembre de 2019

TEDI CREATIU (Un microrelat d'Eduard Márquez)


L’Eunomi Vilert, tip de repetir el mateix paper durant 1.164 representacions, ha canviat la pistola del calaix per una de debò.

Microrelat publicat al recull Vint-i-nou contes menys (Empúries, 2014) i inclòs al recull Bones confitures (Antologia de microrelats catalans) (Témenos, 2019) que es presenta aquest dissabte 7 de setembre a la Setmana del Llibre Català (a les 18.00 a l'escenari 2).




dijous, 29 d’agost de 2019

DES DE BAIX, COM A VEÏNA (Un microrelat de Lydia Davis)


Si jo no fos jo i em sentís des de baix, com a veïna, parlant amb ell, em diria com m'alegra no ser ella, no parlar amb el to que ella parla, amb una veu com la seva veu i unes idees com les seves idees. Però no em puc sentir des de baix, com a veïna, no puc sentir com no hauria de parlar, no puc alegrar-me de no ser ella, com ho faria si pogués sentir-la. A més, com que soc ella, no em sap greu ser aquí, a dalt, on no puc sentir-la com una veïna, on no puc dir-me, com hauria fet des de baix, com m'alegra no ser ella.

Microrelat inclòs al llibre Almost no Memory (1997). Traducció de Jordi Masó Rahola. La il·lustració és de René Magritte.

Lydia Davis (Northampton, Massachusetts, 1947) és traductora i autora dels llibres de contes i microrelats Break it Down (1986), Almost no Memory (1997), Samuel Johnson is Indignant (2001), Varieties of Disturbance (2007), Can't and Won't (2014) i de la novel·la The End of the Story (1997). La seva narrativa breu s'ha recollit a The Collected Stories of Lydia Davis (2009), traduït al castellà a Seix Barral.