MICRORELATS DEL SETGE (1714-2014) 8

Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714. Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol (171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Fins el dia 11 de setembre anirem publicant-los a "La bona confitura".

__________

LA VEU QUE DIU

Un microrelat d'Esperança Camps

estic incòmoda: les aigües que em bressolen s’han tornat àcides; la veu suau que em deia fill meu ara calla o plora o xiscla; fa dies que no escolt l’altra veu, la que em deia cigronet i li deia amor meu a la veu que em deia fill meu; ells em provocaven onades amables; els terrabastalls m’incomoden i m’espaordeixen; ara són seguits; fan tsunamis i esveren molt la veu que em diu fill meu... la veu que deia amor meu i cigronet no hi és; va dir defensar, setge i Casanova; i la veu suau li va dir no marxis i li va dir el nostre fill; això és molt incòmode; no m’agrada el bum-bum que m’arriba; la veu que em deia fill meu brama; una veu esquerpa li diu cos, heroi, desfeta; m’ofeg; sortiré; ja no hi cap; tanta acidesa em mareja; em moc, em moc, em moc! un esclafit; la meua mar s’ha assecat; la veu amorosa ara crida; plora? té mal? em moc; què és el que m’enlluerna?

Esperança Camps és escriptora i periodista. Entre altres ha publicat les novel·les ‘Quan la lluna escampa els morts’, ‘El cos deshabitat’ o ‘Col·lecció particular’. Ha participat en el l’obra col·lectiva ‘Elles també maten’ i l’últim que ha publicat és la novel·la ‘Vertigen’ en companyia d’Empar Marco.

ARA HAS DE SORTIR?

Un microrelat de Jordi Benavente

–Ara has de sortir? –burxà ella, amarga, els ulls com dos traus. Ell s’aturà al llindar, sense mirar-la, la porta oberta. Hauria volgut dir-li que sí, i que prou que ho saps on vaig, que la Coronela ens necessita per defensar el baluard, que la ciutat perilla, que ho faig per tu i pel menut. El menut era un bebè raquític tossint dins del bressol. Però en comptes de dir tot això, callà, i marxà, sec i sorrut, tancant la porta de cop. L’objectiu del setge que patia la capital era just aquest: escurar-los  el calaix del pa i les esperances, tibar-los el caràcter fins al límit, trencar-los. I ell no ho sabia que aquell mateix matí, mentre seria a la muralla, una bola de canó entraria netament per la finestra de casa i li ensorraria la vida. En canvi ella, que sempre havia sigut una mica bruixa, sí que pressentia que potser no tindrien més dies per dir-se allò que importa; però no trobà més paraules que aquell retret.

Jordi Benavente (Martorell, 1980) és periodista, i ha publicat diversos llibres de reportatges, històries de vida i relats de ficció, com ara Martorell negre (Curbet, 2014)

LA BARONESSA

Un microrelat de Raquel Picolo

Vam morir tots al setge de Barcelona. El baró, al juliol, esclafat pel foc de morter, amb l’estendard de Santa Eulàlia a la mà. El nen i jo, l’onze de setembre. El vaig parir mort a l’altar major de l’església de Santa Anna, assistida per dones sense perruca que m’hi van preparar un jaç.

Fa tres-cents anys a Catalunya el món es dividia en dos: el dels molt pobres, que pagaven impostos i no tenien dret a res; i el dels molt rics, que cobràvem impostos i teníem dret a tot. Si alguna cosa compartien aquests dos mons era que les dones no hi comptàvem gens.

Vaig sortir de l’església amb el meu fill en braços i vaig córrer mig embogida pels carrers bruts de sang i en flames. Quan em va abatre l’artilleria francesa, pensava en Mariana de Copons i en la treballadora anònima que guiava les tasques per protegir la muralla. Vaig marxar en mig del combat final, convençuda que al món on anava ningú no portaria perruca.

Raquel Picolo va néixer a Cerbi i és free-lance de l’escriptura i la lectura. Llicenciada en biologia, es va formar com a guionista audiovisual i va treballar d’editora a McGraw-Hill Interamericana. Ha escrit contes en obres col·lectives i ha publicat el llibre de relats La nit dels armaris (Voliana Edicions, 2012).