Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de
Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble
que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714.
Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit
un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol
(171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Fins el
dia 11 de setembre anirem publicant-los a "La bona confitura".
__________
LA VEU QUE DIU
Un microrelat d'Esperança Camps
estic incòmoda: les aigües
que em bressolen s’han tornat àcides; la veu suau que em deia fill meu ara
calla o plora o xiscla; fa dies que no escolt l’altra veu, la que em deia
cigronet i li deia amor meu a la veu que em deia fill meu; ells em provocaven
onades amables; els terrabastalls m’incomoden i m’espaordeixen; ara són
seguits; fan tsunamis i esveren molt la veu que em diu fill meu... la veu que
deia amor meu i cigronet no hi és; va dir defensar, setge i Casanova; i la veu
suau li va dir no marxis i li va dir el nostre fill; això és molt incòmode; no
m’agrada el bum-bum que m’arriba; la veu que em deia fill meu brama; una veu
esquerpa li diu cos, heroi, desfeta; m’ofeg; sortiré; ja no hi cap; tanta
acidesa em mareja; em moc, em moc, em moc! un esclafit; la meua mar s’ha
assecat; la veu amorosa ara crida; plora? té mal? em moc; què és el que
m’enlluerna?
Esperança Camps és
escriptora i periodista. Entre altres ha publicat les novel·les ‘Quan la lluna
escampa els morts’, ‘El cos deshabitat’ o ‘Col·lecció particular’. Ha
participat en el l’obra col·lectiva ‘Elles també maten’ i l’últim que ha
publicat és la novel·la ‘Vertigen’ en companyia d’Empar Marco.
ARA HAS DE SORTIR?
Un microrelat de Jordi
Benavente
–Ara has de
sortir? –burxà ella, amarga, els ulls com dos traus. Ell s’aturà al llindar,
sense mirar-la, la porta oberta. Hauria volgut dir-li que sí, i que prou que ho
saps on vaig, que la Coronela ens necessita per defensar el baluard, que la
ciutat perilla, que ho faig per tu i pel menut. El menut era un bebè raquític
tossint dins del bressol. Però en comptes de dir tot això, callà, i marxà, sec
i sorrut, tancant la porta de cop. L’objectiu del setge que patia la capital
era just aquest: escurar-los el calaix
del pa i les esperances, tibar-los el caràcter fins al límit, trencar-los. I
ell no ho sabia que aquell mateix matí, mentre seria a la muralla, una bola de
canó entraria netament per la finestra de casa i li ensorraria la vida. En
canvi ella, que sempre havia sigut una mica bruixa, sí que pressentia que
potser no tindrien més dies per dir-se allò que importa; però no trobà més
paraules que aquell retret.
Jordi Benavente (Martorell, 1980) és periodista, i ha publicat diversos
llibres de reportatges, històries de vida i relats de ficció, com ara Martorell
negre (Curbet, 2014)
LA BARONESSA
Un microrelat de Raquel Picolo
Vam morir tots al setge de
Barcelona. El baró, al juliol,
esclafat pel foc de morter, amb l’estendard de Santa Eulàlia a la mà. El nen i
jo, l’onze de setembre. El vaig parir mort a l’altar major de l’església de
Santa Anna, assistida per dones sense perruca que m’hi van preparar un jaç.
Fa tres-cents anys a
Catalunya el món es dividia en dos: el dels molt pobres, que pagaven impostos i
no tenien dret a res; i el dels molt rics, que cobràvem impostos i teníem dret
a tot. Si alguna cosa compartien aquests dos mons era que les dones no hi comptàvem
gens.
Vaig sortir de l’església
amb el meu fill en braços i vaig córrer mig embogida pels carrers bruts de sang
i en flames. Quan em va abatre l’artilleria francesa, pensava en Mariana de
Copons i en la treballadora anònima que guiava les tasques per protegir la
muralla. Vaig marxar en mig del combat final, convençuda que al món on anava ningú no portaria perruca.
Raquel Picolo va néixer a
Cerbi i és free-lance de l’escriptura
i la lectura. Llicenciada en biologia, es va formar com a guionista audiovisual
i va treballar d’editora a McGraw-Hill Interamericana. Ha escrit contes en
obres col·lectives i ha publicat el llibre de relats La nit dels armaris (Voliana Edicions, 2012).
Corprenedors.
ResponEliminaEmocionen.
ResponEliminaColpidors, els tres! Gràcies!
ResponElimina