MICRORELATS DEL SETGE (1714-2014) 10

Microrelats del setge (1714-2014) és una iniciativa coordinada per l'Anna Maria Villalonga, en Jordi de Manuel i en Jordi Masó Rahola. Vol ser un modest homenatge literari al poble que va resistir i lluitar durant el setge de Barcelona, l'estiu de 1714. Tres-cents anys després, 31 escriptors (17 dones i 14 homes; 17/14) han escrit un microrelat –de no més de 171 paraules i no més de 4 paraules de títol (171/4)– inspirat en el setge que va patir la ciutat. Fins el dia 11 de setembre anirem publicant-los a "La bona confitura".

__________

L’ENDEMÀ DE CAURE

Un microrelat d'Isidre Grau

Desperta noi, que se’ns gira feina. No sents quin silenci tan preciós? S’han acabat els trets, les canonades i els torns de la Coronela; després del cop d’ahir, pel carrer no hi ha ni una ànima. Diuen que el de Berwick els té ben posats i, si no hi ha saqueig, segur que aviat sortirà tothom amb ganes de viure, menjar i fer goig, i ja et dic jo que quan els diners tornin a córrer han de passar per casa nostra. Vinga, lleva’t, que hem de fer neta la botiga, muntar prestatges i treure les teles del celler. Prega que no s’hagin florit. Què dius, tros d’ase? No és pas per fer gràcies als borbons, que el mèrit serà ben nostre, ningú no ens ha de donar lliçons de com tirar endavant. Si no, que li preguntin al teu besavi, que després de traficar amb l’aiguardent per l’Atlàntic ens va ensenyar a comprar i vendre. Au afanya’t i deixa’t de romanços, que hem de ser els primers a obrir portes.

Isidre Grau, premi Sant Jordi 1985 per “Els colors de l’aigua”, és autor de tretze novel·les (l’última, “Els amants volàtils) i vuit reculls de narracions (l’últim, “El dia de l’incident”), a més de dos assaigs com a professor de tècniques literàries. Publica regularment els Biolits, contes breus, a Núvol.

UNA VISITA A DESTEMPS

Un microrelat de Carme Torras

El tardorenc any Usuq (1714, en aràbic) viatja al punt terraqui Barcelona per sotmetre’s a les irradiacions de felicitat que han de curar-li l’escepticisme i el desànim que l’embarguen. Els Annals Intemporals de la Història situen allà unes formes acolorides de gran plasticitat i bellesa, un portentós bàlsam per a l’esperit. En arribar-hi, observa el paisatge de figures gràcils, quatre extremitats i una esfera al capdamunt, que enarborant barres roges sobre un fons groc salten, ballen i s’entrecreuen, fins que unes figures similars, però rígides, uniformades i fosques, les encerclen dibuixant una “D” de derrota. Usuq s’entristeix i maleeix l’època que li ha tocat viure.

Llàstima que els anys com l’Usuq no puguin viatjar en el temps ni solapar la vida amb les dels seus descendents. Altrament, passats tres-cents cicles familiars, Usuq podria unir-se a l’eixerit Dzuq i, en el mateix punt terraqui on el predecessor Dzut resseguí una preciosa sanefa de vermells i grocs que semblava no tenir fi, contemplarien embadalits com la sanefa confegeix ara una “V” de victòria.

Carme Torras Genís compagina l'escriptura literària amb la recerca científica a l'Institut de Robòtica (CSIC-UPC). Ha publicat tres novel·les i , amb "La mutació sentimental" (Pagès Editors, 2008), va obtenir el premi Manuel de Pedrolo de ciència-ficció 2007 i el premi Ictineu 2009. Més informació a http://www.iri.upc.edu/people/torras/raco_literari