Vam sentir aquesta història fa anys a les notícies del vespre: durant la nit de noces, uns nuvis van beure molt amb els seus amics i després van pujar al cotxe de la núvia i van marxar. En un carreró sense sortida prop d’un pas elevat, van aturar el cotxe, van apagar el motor i van començar a discutir en veu alta. La discussió es podia sentir des de les cases properes i va durar tant que alguns veïns van posar-se a escoltar. Passada una estona, el nuvi va cridar a la núvia: «Molt bé, doncs atropella’m». En aquell moment, els veïns també miraven a través de les finestres. L’home va sortir del cotxe, va tancar la porta d’un cop i va estirar-se davant la roda davantera del costat del passatger. La núvia va arrencar i va passar-li els 1.800 quilos del vehicle pel damunt. Va morir a l’acte. El matrimoni només havia durat unes hores. Al moment de morir, el nuvi encara duia posat l’esmòquing.
Microrelat inclòs a Our Strangers (Canongate, 2023). Traducció de Jordi Masó.
Lydia Davis (Northampton, Massachusetts, 1947) és traductora i autora dels llibres de contes i microrelats Break it Down (1986), Almost no Memory (1997), Samuel Johnson is Indignant (2001), Varieties of Disturbance (2007), Can't and Won't (2014) i de la novel·la The End of the Story (1997). La seva narrativa breu s'ha recollit a The Collected Stories of Lydia Davis (2009), traduït al castellà a Seix Barral.
