Era el seu
aniversari i li feia una il·lusió infinita que el Miquel li fes un regal
singular, diferent dels que havia rebut d'amors pretèrits en aniversaris
anteriors. Amb la responsabilitat que l'obsequi respongués a les expectatives
creades, el seu xicot va tenir una pensada definitiva.
Li va regalar
una corona de flors, amb dos benentesos: que per tradició les flors han
esclatat a la llum amb tot el romanticisme del món i que segur que era un
detall sense precedents en el seu historial d'obsequis.
Quan ella va
obrir el paquet i després de coronar de ràbia el Miquel, li va assegurar que
aquell detall tan florit també simbolitzaria un comiat etern.
Microrelat
inclòs al recull "Glops" (Petròpolis, 2009). L'il·lustra una obra de Monet.
Joan Pinyol (Capellades, 1966) és
llicenciat en Filologia Catalana. Dels onze llibres que ha publicat, tres són
de microrelats: “Noranta-nou maneres de no viure a la lluna” (Premi Vila
d’Almassora, Setimig Edicions, 2001), “Micromèxics” (Premi Vila de Puçol,
Brosquil Edicions, 2007) i “Glops” (Ed.Petròpolis, 2009). Ha elaborat diferents
estudis sobre el gènere i imparteix el taller de narrativa “El microconte, un
petit gran gènere” en nombroses biblioteques i centres culturals dels Països
Catalans. Els seus últims llibres són “Planeta Lluç” (Editorial Aire, 2012) i
“Ningú no mor” (Onada edicions, 2013). Manté el bloc personal www.joanpinyol.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada