Aquell any en feia dos-cents que es va
declarar pecat l'escriure. Pocs ho recorden.
Maddog no tenia costum de córrer i menys
d'empaitar a una jove volàtil sota la pluja. Per descansar, va seure un segon
en una roca molla.
Clara fugia cap al bosc, l'aigua li
regalimava per tot i duia la roba xopa enganxada al cos. Es girà i el veié de
reüll, ell alenava exhaust. Va somriure, però voldria plorar. Maddog recordà
quan la va conèixer. Abans d’escoltar-la, mai no hauria cregut possible sentir
curiositat per una amant dels llibres, i escriptora. No entenia que encara en
quedessin, després de dos segles de persecució. Però ara sabia que estava fart
de cremar llibres, i no comprenia que escriure fos pecat.
Clara va travessar el petit riu, més enllà
i dins dels bosc tenia el seu cau, una cabana en un indret amagat. Si ell la
trobava... ja se'n sortiria d'alguna manera.
Quan Maddog la veié entrant en el bosc va
saber que havia d’anar-hi, però estava confús. Res el lligava a un món en el
qual havia deixat de creure, aquella noia l'atreia i molt. Volia saber el seu
límit, fins on podia arribar, entrar dins el bosc prohibit n'era un, i la va
seguir.
Clara estenia la roba per eixugar-la quan
ell va obrir la porta.
–Per què m'has seguit? –li demanà quan el
veié dins.
–Vull comprendre.
–Ets més gran que no pas jo, hauries de
saber coses que jo no sé, i insinues que sóc jo qui et pot ajudar?
–Els escriptors sou proscrits, i vull
saber-ne el motiu.
–Mira't, ets un agent del poder, quan
tinguis el que vols, em denunciaràs?
–Vull aprendre a llegir-te, malgrat que
sigui pecat.
–Segons allò establert, el pecat és
escriure.
–Tot arribarà. Hi ha res més temptador que
contradir als qui dicten credos i es creuen poderosos? Ells sí que són
pecaminosos.
Aquell home havia de tenir moltes històries
per compartir. Mirant-lo bé, Clara pensà que junts potser serien els últims
pecadors. Complaguda, cregué bo desvetllar-li els misteris d'escriptor.
Microrelat guanyador del
Tercer Premi ex-aequo al Concurs de
Microrelats de l'ARC 2012-13 "Pecats Capitals". La fotografia que l'il·lustra és de Ferran d'Armengol.
Nascut a Barcelona i resident a Terrassa de fa vint
anys. Escric de ben petit. M’agraden els límits del relat curt i també faig
poesia, però no descarto fer novel·la algun dia. Sóc membre del grup “Setze
Petges” amb dos llibres publicats i un tercer en camí. Tinc diversos contes
editats en altres reculls i en la revista de fantasia terror i ficció Catarsi. Penjo
textos a la pàgina de Relats en Català i en el meu bloc “Escrits de l’home
fosc”, també col·laboro en la revista literària digital “Lo Cantich” de l’ARC.
Finalista en diversos concursos i guanyador del II Premi BlaBla de microrelats
de Vallfogona de Riucorb.
Un relat fantàstic en el doble sentit que té la paraula "fantàstic". Avui sembla una bogeria prohibir algú que escrigui, però la censura a casa nostra va existir, existeix a altres llocs d'aquest planeta i sembla que corren mals temps per a dir les veritats (siguis on siguis). En resum, sembla fantasia però s'acosta perillosament a la veritat. Felicitats per aquest premi, Ferran!
ResponEliminaMoltes gràcies, Mercè!
ResponElimina