Ja n’estic farta, sempre
em regales sabates per al meu aniversari, per al nostre aniversari, per
celebrar qualsevol cosa, i no és que no m’agradin, són precioses totes i ja
saps que m’encanta portar faldilla, porto faldilla a l’estiu perquè fa molta
calor, porto faldilla a l’hivern per posar-me totes les mitges, leggins i mitjons
llargs que acumulo a l’armari, però és que no t’entenc, no entenc la teva mania
de regalar-me sabates, botes, sandàlies, bambes..., totes del mateix peu, del
dret, per què?, no puc posar-me-les. Les escampo per tota la casa, que ja va
semblant un museu del calçat; no sé si és alguna cosa comú entre les marmotes
això de fer regals inútils o és que vols que m’aixequi sempre amb el peu dret,
segons em vas dir el primer cop i jo vaig creure que era una broma, un regal
simpàtic, però és que ara penso que m’estàs prenent el pèl i que a més
t’encanta, t’agrada veure la cara de gat amb vertigen que em queda després d’obrir
la capsa i veure de nou dues sabates moníssimes i idèntiques que mai podré
utilitzar, quina ràbia, l’únic avantatge és que ja m’he acostumat a caminar
còmodament amb els peus descalços i negres per tota la ciutat.
Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) és
Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s.
XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de Sant Pere de
Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha publicat “Astrolabi” (El Cep i la Nansa, 2006), “Les randes del Paradís” (Editorial Moll,
Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no
torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi Tinet de Narrativa
Curta 2007) i “La dona bilingüe”
(Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008). Podeu
consultar el seu bloc personal: Llengua de gat
Gràcies una altra vegada ;)
ResponEliminaRaquel