Sento el licàntrop que pica a la porta. No udola. Només gemega, desolat. No suporta la certesa que, quan marxi la lluna plena, haurà de tornar a ser home.
"Chat au clair de lune" de Théophile Steinlen (1880)
Anna Maria Villalonga, llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, és investigadora i professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. El seu amor per la literatura abraça tots els àmbits. Lectora impenitent, des de petita es dedica a escriure. Ha publicat, a banda dels seus treballs acadèmics i d’investigació, diversos contes en revistes literàries i llibres de reculls. Fa crítica de cinema a la revista “La lluna en un cove” i a “D’un roig encès”. Publica una columna setmanal al Diari digital CatalunyaPress. Edita tres blocs: “El fil d’Ariadna” (temes literaris, poètics, lingüístics), “El racó de l’Anna” (cinema) i “A l’ombra del crim” (novel·la negra, intriga, terror).
Es molt dur ser home......, per cert no hi ha dones convertides en llobes.
ResponEliminaMercè Sanchis
Ep! Tornat a llegir!
ResponEliminaM'agrada molt!!!
M'ha encantat.... Però al cap de 28 dies.... es tornarà a convertir en licàntrop....
ResponEliminaMARTA VALLS
Felicitats per la publicació, Anna Maria! Bon conte i bona imatge!
ResponEliminaMolt bon relat, Anna!
ResponEliminaLlegit altre cop. Un microrelat excel.lent!!!
ResponEliminaM'encanta tornar-lo ha llegir.pobres licàntrops, quin patiment !!.
ResponEliminaI si que hi ha dònes llops Mercè Sanchis, "La Michelle pfeiffer, a la pel.lícula LOBO", boníossima.
Carme Luis
Estimats amics, el cert és que sou la pera. No només llegiu els relats un cop, sinó més d'un. I hi deixeu sempre missatge. Moltes gràcies. I moltes gràcies a tu, Jordi, per apreciar tan favorablement les meves històries.
ResponEliminaLes malediccions ja tenen aquestes coses. Quan estàs en la teva salsa, pateixes per que veus que la cosa s'acaba... ser un home llop a temps complert potser seria molt extenuant, qui sap ^_^
ResponEliminaM'ha agradat conèixer la psicologia del teu loup-garou.
Ser home, a temps parcial o complet, és igualment extenuant, Sergi.
ResponEliminaEm sembla que potser més, en els temps que corren. En qualsevol cas, la tria del personatge sembla clara. :-))))
A mi també m'ha agradat molt el relat. Pobre home llop! Quina dissort la seva!
ResponEliminaTé un problema d'identitat i d'identificació aquest!
ResponEliminaJo també l'he llegit més d'un cop, tot i que, en aquest cas no té gaire mèrit, com és tan micro...
IO
quina raó que té!
ResponElimina