Sense voler-ho, se li alça el braç. Aprensiu com és, de seguida imagina malalties degeneratives i un futur esfereïdor (immobilitzat per sempre en una cadira de rodes, atès per un seguici d’infermeres i metges que li amaguen la terrible veritat). Però ara se li aixeca una cama –flexible com una ballarina–, després l’altra –es troba suspès en l’aire!– i finalment cau a terra. Estès al mig del carrer, no controla els moviments per voluntat pròpia: s’arrossega, es balanceja, levita, es contorsiona amb convulsions violentes. Un cor infantil de rialles acompanya els seus espasmes. Aplaudiments. Uns fils li tiben els membres. Rep un fort cop al cap: un putxinel·li vestit de policia li està clavant garrotades. ¿Quan acabarà la funció?
Microrelat guanyador del segon premi al IV Concurs de Microrelats de Sant Cugat (2011) i finalista al I Premi de Microrelats “La Nau” organitzat pel Centre Cultural Valencià La Nau de Castelló de la Plana (2009)
dimarts, 24 de maig del 2011
L’ATAC (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Fantàstic relat! M'ha agradat molt!
ResponElimina