–Seré breu.–No em facis riure. Tu, breu? Això no va amb tu. Sempre necessites explicar-ho tot amb pèls i senyals: llibre que llegeixes, llibre que em comentes; problemes a la feina, tots cap a casa; notícies esfereïdores, a donar-li voltes per buscar solucions inexistents; descobertes de nous paisatges, a detallar tots els colors del cel o del mar o de ves a saber què; converses amb gent que contactes, a donar-me compte de tot el que heu parlat; fem l’amor i no acabes mai, t’eternitzes. Realment ets molt, molt pesada. Bé... es pot saber d’una vegada què em volies dir?
–Et deixo.
El quadre que il·lustra el microrelat és “Sola” d’Emilio Longoni, 1900
Mercè Bellfort (Barcelona, 1953) fa tres anys que publica els seus relats al web “Relats en Català”. Tota una troballa literària que li ha estimulat l’afició de tota la vida: escriure. Des del maig de 2008 col·labora mensualment a la revista comarcal “L’Escalenc”. Va ser finalista del premi de narrativa breu Víctor Mora (2009) amb el relat “L’entrevista” i va guanyar el tercer premi de la llibreria “El racó dels contes” pel microrelat “Un dia més”. Mestra de primària durant vint-i-dos anys, actualment està d’excedència.
Mercè Bellfort (Barcelona, 1953) fa tres anys que publica els seus relats al web “Relats en Català”. Tota una troballa literària que li ha estimulat l’afició de tota la vida: escriure. Des del maig de 2008 col·labora mensualment a la revista comarcal “L’Escalenc”. Va ser finalista del premi de narrativa breu Víctor Mora (2009) amb el relat “L’entrevista” i va guanyar el tercer premi de la llibreria “El racó dels contes” pel microrelat “Un dia més”. Mestra de primària durant vint-i-dos anys, actualment està d’excedència.
Seré breu: gràcies, Vladimir!
ResponEliminaMercè
Mercè, has llegit "COM DIR-LI ADÉU", de Cécile Slanka? Si no ho has fet, fes-ho. Veient aquest microconte teu, segur que t'agrada.
ResponElimina