dimarts, 28 d’agost del 2012

JECKYLL I HYDE (Un microrelat estiuenc d’Anna Maria Villalonga)

Era un home tranquil, treballador, educat. Els seus veïns el consideraven una persona de confiança i un ciutadà exemplar. Ajudava les velletes a creuar el carrer, reciclava la brossa i mai no aparcava en places prohibides. Fins i tot feia de voluntari en una associació que tenia cura dels jardins del barri.

Ningú no coneixia la seva transformació estiuenca, ni tampoc sabien que guardava l’arma letal dins d’un armari de la cuina. En la intimitat de casa seva, així que arrencava el mes de juliol, l’home es lliurava com un boig al més gran dels plaers. Aconseguia ser allò que havia desitjat sempre. Un serial killer. Un despietat assassí en sèrie. 


Anna Maria Villalonga, llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, és investigadora i professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. El seu amor per la literatura abraça tots els àmbits. Lectora impenitent, des de petita es dedica a escriure. Ha publicat, a banda dels seus treballs acadèmics i d’investigació, diversos contes en revistes literàries i llibres de reculls. Fa crítica de cinema a la revista La lluna en un cove” i a “D’un roig encès”. Publica una columna setmanal al Diari digital CatalunyaPress. Edita tres blocs: “El fil d’Ariadna” (temes literaris, poètics, lingüístics), “El racó de l’Anna” (cinema) i “A l’ombra del crim” (novel·la negra, intriga, terror).

13 comentaris:

  1. Crec que aquesta dèria assassina ens agafa a tots !!!

    ResponElimina
  2. Potser nous ho creure-ho, prefereixo que ho faci un altre, la paleta no la soporto !!

    Carme Luis

    ResponElimina
  3. Jo, que cada dia em tira més això de l'ecologia, ja no mato les mosques i els mosquits a raig d'esprai ni amb paleta: ho faig a cop de mà! És una manera de carregar amb les pròpies culpes i després rentar-me les mans dels meus assassinats.

    ResponElimina
  4. Molt bo !! Val més una paleta que aquelles cintes enganxossas penjades del sostre !! ecs, aquestes sí, que són assasines en sèrie, i a més fastigosses !! Tura.

    ResponElimina
  5. !! Fabulós Anna !! jo també trobo que aquesta dèria assassina estiuenca la tenim tots, i suposo que els aparelles aquests de pastilles per als mosquits també són un arma letal

    ResponElimina
  6. Un microrelat molt escaient, sí senyora! Felicitats!

    ResponElimina
  7. Hahahahahah! M´ha agradat molt. No ens negaràs que el protagonista és el teu alter ego, eh??

    ResponElimina
  8. Hahahaha.
    Gràcies a tothom.
    Una mica, sí, Pilar. Una mica sí.

    ResponElimina
  9. Hahaha! Molt bo! Hahaha! No m’esperava el final. Enhorabona, guapa. Espero que algun dia et puguis dedicar més a escriure relats, els teus lectors t’ho agrairem.

    ResponElimina
  10. felicitats, és molt bó
    en el fons, tots portem un serial killer a dins nostre ^O^

    ResponElimina
  11. Genial! M'ha agradat molt. Serà que m'he sentit identificada amb el protagonista?

    ResponElimina
  12. Tot un depredador sota la pell d'un xai, eh? La dualitat humana recollida en aquest petit micro. Les coses que més ens irriten sovint són molt petites. Molt bo. ^_^

    ResponElimina