S’acosta un turista i em
posa a les mans el trasto que duu penjat del coll. De poc serveix balbotejar un
disculpi, es que jo no tinc gaire pràctica, perquè ell retrocedeix unes passes,
es posa davant de la catedral i amb un accent que no aconsegueixo ubicar em diu
dispari, sisplau, mentre s’arregla els cabells i les celles. Li ordeno que es
mogui un parell de passes a la dreta, per no tapar l’escalinata, apunto,
somriu, i disparo tres cops, per assegurar-me’n. M’apropo al turista, que jeu a
terra amb tres forats al pit, i li penjo l’arma al coll. No crec que oblidi mai
aquesta imatge.
Il·ustra el microrelat "La cathédrale de Rouen à midi", de Claude Monet, 1894.
Víctor Lorenzo Cinca (Balaguer, 1980) és Llicenciat
en Filologia Hispànica. Codirector i redactor de “La Bultra”, revista cultural
de les entitats de Balaguer. Cofundador i membre del comitè editorial de
“Internacional Microcuentista”, revista electrònica dedicada exclusivament al
microrelat. Ha publicat els seus contes (en llengua castellana) en diversos
blogs i webs dedicats a la minificció, i en diverses publicacions periòdiques,
digitals i en paper. Alguns del seus microrelats estan recollits en antologies
i d’altres han rebut mencions en diversos premis. Publica
els seus microrelats al bloc “Realidades para lelos”.
Esplèndid!! Amb el teu permís, el faré servir per a les meves classes al CFA Tàrrega, del qual en sóc professora de llengües i de literatura.
ResponEliminaJo sóc poeta, a estones... Et convido al meu bloc!
Una abraçada a l'ombra,
Montse/cantireta
Serà tot un plaer, Montse, que facis servir aquest conte en les teves classes amb adults a Tàrrega. Tot teu. Ja m'explicaràs què els sembla.
ResponEliminaJordi: gràcies per portar-lo a "La bona confitura".
Un relat rodó amb un final perfecte. M'ha agradat molt.
ResponElimina