Era de vacances en aquell hotel de la costa. Em va sorprendre que tot
just conèixer-lo em digués allò d’ensenyar-me l’habitació. Vaig tenir un
flash-resum de les quatre pel·lícules porno que havia vist en la meva jove
vida. El meu entrecuix es va marfondre en saber que era un iogui que volia
impressionar-me amb la seva levitació.
Sóc filla de Can Saulo de Cànoves: aprenent de mare, dona, amiga i
escriptora. Diuen que dec ser gestora cultural tot i que circumstancialment
estic a l’atur. Llicenciada en Economia a la Universitat de Barcelona he
treballat 13 anys a la Generalitat de Catalunya i un parell a l’Associació Pas
i la Fundació Lluís Maria Xirinacs. M’apassiona escriure, llegir, anar al
teatre, escoltar poesia i música (o les dues alhora), organitzar activitats
culturals i estimar als qui estimo. El meu bloc: Miramelsmots
Guai!
ResponEliminaGràcies Cantireta!
EliminaGràcies, Jordi, per una iniciativa tan interessant i democràtica. Un petó!
ResponEliminaTècnicament estic responent a "Gràcies, Jordi...Un petó"
ResponEliminaRealment vull dir a la Núria que fan goig tant poques paraules tant ben posades.
Gràcies, Pau!...No sempre me'n surto però, a vegades, a l'hora d'escriure, em guia l'harmonia i simetria de dibuixos com els teus. Un petó!
ResponEliminaDivertit i enginyós!
ResponEliminaVicent
Vicent...quina delícia els teus microfragments...a partir d'ara seguiré el teu bloc. Gràcies!
EliminaAi, masses pel·lícules... ;)
ResponEliminaMolt bo, Núria!
Gràcies, bonica! Un petonàs acalorat!
ResponEliminaBoníssim!! M'ha fet riure, molt ben pensat.
ResponEliminaGràcies Sílvia!...els superlatius sempre m'han agradat...;-)
ResponElimina