L’ESTIU (Un microrelat estiuenc de Judit Pujadó)

Per a en Roger Mas

Avui la poesia i jo hem baixat juntes dins del cotxe. Jo conduïa, ella se m’asseia al costat. Em feia sentir tan bé! Me la mirava. Emergia de l’aparell i rebotia contra el vent veloç de les finestres obertes. Vencia el color dels gira-sols gelats, una llum d’albada, l’olor de l’estiu nou nat. A estones l’escoltava. Em sacsejava. Com si m’acabés d’empassar un sobre de gasosa i em bullís l’estómac. Una escalfor picant, d’excitació. D’amor sense interrompre. De somni revaluat. Després ens recitàvem juntes. Ella i jo, alhora, una sola veu travessant les rodes dels camions exòtics, dels cotxes inventats. I no sé quan era més feliç!

Més tard m’he perdut. Les carreteres se m’han confós i els paisatges s’han rebregat. El nou era més bell que el que acabava de deixar. I m’he tornat a perdre. Només volia perdre’m. I escoltar els versos que em passaven pel cervell sense interrupcions. Quan he tornat, he vist el cap cot dels gira-sols secs, exhausts de llum. L’estiu ha passat, en una estrofa.

Il·lustra el microrelat "Vista de Port Samson" de Georges Seurat, 1885

Judit Pujadó Puigdomènech, va néixer el 1968. És llicenciada en història per la UB. Ha publicat diversos llibres sobre els refugis antiaeris de la Guerra Civil, i els llibres “Nit de Reis, les cavalcades a Barcelona” i “Vint-i-cinc cementiris i dues tombes de les comarques gironines”. Ha estat codirectora de l’audiovisual “La ciutat foradada” i ha escrit textos per diverses obres musicals. Coautora de “Planeta ESO” (Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira) i “30, 40 l'Edat Amarganta”. Ha publicat les novel·les: “Dones absents”, “El límit de Roche” i “Les edats perdudes” (Finalista del Premi Llibreter 2009). Cofundadora d'Edicions Sidillà, acaba de publicar “Tombes i lletres”, i és autora de la major part de les fotografies. Com a periodista treballa per mitjans com la Revista de Girona, el Diari de Girona i La Vanguardia www.juditpujado.cat