Acaba de carregar les
maletes al maleter del tot terreny. La pròpia, més que l’apropiada, les de la
dona i les dels tres fills. Per endavant, dues setmanes de vacances a la
muntanya. S’ha proposat atendre’ls a tots, i a jornada completa, de dia i de
nit, si cal. Serà condescendent, pacient, atent amb tota la família; i
mantindrà una fidelitat absoluta amb la seva muller, que per això li ha fet
deixar a casa el mòbil, el portàtil, i altres enginys perillosos, segons ella,
relacionats amb les noves tecnologies, que t’atrapen i et fan caure en un gran
parany a la primera de canvi.
Passen els primers dies,
i els símptomes d’abstinència comencen a reflectir-se en el rostre del pare de
família nombrosa i espòs amb vint-i-quatre anys de casat a l’espatlla. Tot es
precipita: l’home mostra una activitat descontrolada a la musculatura; els ulls
parlen per si sols. De fet, no paren d’obrir-se i de tancar-se a una velocitat
esfereïdora. I les ganyotes, i les constants sacsejades de coll... Fa basarda veure’l.
Dins la llitera de
l’ambulància que el porta a l’hospital provincial més proper a aquell poblet
muntanyenc allunyat de la urbs fa balanç, malgrat la incomoditat de la
situació, dels darrers dies amb els seus. Només ell sap que els tics incessants
que han aparegut responen a unes mancances, a unes necessitats vitals que sols
poden comprendre aquells que, com ell, es troben en les mateixes
circumstàncies: abstinència total i absoluta de les gratificants TICS.
El microrelat és il·lustrat per "El desesperat" de Gustave Coubert, 1843-45
Mercè Bellfort (Barcelona, 1953) fa tres anys que
publica els seus relats al web “Relats en Català”. Tota una troballa literària
que li ha estimulat l’afició de tota la vida: escriure. Des del maig de 2008
col·labora mensualment a la revista comarcal “L’Escalenc”. Va ser finalista del
premi de narrativa breu Víctor Mora (2009). Mestra de primària durant
vint-i-dos anys, actualment està d’excedència.
Completament d'acord amb l'addicció que produeixen. M'ha agradat molt.
ResponElimina