El nen, entre molts d’altres, feia
giravoltar l’estel aprofitant un aire favorable a la platja. De sobte sentí com
deixava de tocar la sorra amb els peus i com la platja, amb els altres nens
encara més bocabadats, s’enxiquia cada vegada més i més. Després d’una estona a
cavall dels núvols més baixos, notà com es mantenia en l’aire i com algú l’obligava
a fer tombarelles aprofitant el vent. Allà a sota, a tocar de l’arena d’una
altra platja d’una illa misteriosa, tot d’estels accionaven altres nens com ell
que havien capturat a les platges dels homes i s’entretenien llarga estona. De
seguida un d’aquests nens també voladors aprofità que l’estel que l’accionava
s’estava mocant i el saludà submís entre grans rialles i glopades d’aire.
Microrelat inclòs al
libre “Noranta-nou maneres de no viure encara a la
lluna” (Setimig Edicions, 2001). La il·lustració és de Brett Rogers (www.beatcanvas.com)
Joan
Pinyol (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana. Dels onze
llibres que ha publicat, tres són de microrelats: “Noranta-nou maneres de no
viure a la lluna” (Premi Vila d’Almassora, Setimig Edicions, 2001),
“Micromèxics” (Premi Vila de Puçol -Brosquil Edicions, 2007-) i “Glops”
(Ed.Petròpolis, 2009). El seu últim llibre és “Planeta Lluç” (Editorial Aire,
2012). Ha elaborat diferents estudis sobre el gènere i imparteix el taller de
narrativa “El microconte, un petit gran gènere” en nombroses biblioteques i
centres culturals dels Països Catalans. Trobareu més informació a
www.escriptors.cat/autors/pinyolj i també al bloc personal www.joanpinyol.net
Simplement Excel.lent! Com m'agradaria poder anar a un dels seus tallers.
ResponEliminaEstic d'acord amb el comentari anterior. És un relat excel·lent. M'ha agradat molt.
ResponElimina