TAXIDÈRMIA (Un microrelat d’Eduard Márquez)

Algú havia fet les presentacions oportunes al començament de la vetllada i el crític i la model de l’artista es van buscar durant tot el vernissatge de l’exposició. La sala es va convertir en una mena de pantalla de radar gegant per a les seves mirades recíproques. El crític n’estava enamorat d’ençà que havia vist un retrat de la seva nuesa enigmàtica. La model només el coneixia de nom, però el que n’havia sentit a dir li havia encès la curiositat. Quan van aconseguir fugir del vernissatge, només els va trobar a faltar l’artista. Aquella nit, i molts altres cops després, el crític va poder confirmar com era de precís el retrat que se sabia de memòria. Aviat, però, es van començar a sentir vigilats. Una presència intrusa i arbitrària es deixava notar durant les seves trobades. Una silueta entrevista, una trucada inoportuna. Ombres i silencis. Fins que una nit cap dels dos va acudir al lloc de cita habitual. Uns mesos després de la inexplicable desaparició del crític i de la model, quan ja l’oblit havia representat la major part del seu paper, l’artista, amb motiu d’una mostra antològica de la seva obra, va presentar una de les seves creacions més reeixides: l’environament hiperrealista dels amants jacents, on dos cossos nus, acaronats per una aigua bruta d’algues, s’abracen damunt la sorra d’una platja artificial.

Microrelat inclòs al recull “Zugzwang” (Quaderns Crema, 1995). Il·lustra el microrelat "Nu dans un feuteuil" d'A. Renoir, 1890.

Eduard Márquez (Barcelona 1960) és escriptor de narativa per a adults i infants. Ha publicat dos reculls de narracions curtes, “Zugzwang” (Quaderns Crema, 1995) i “L’eloqüència del franctirador” (Quaderns Crema, 1998) i les novel·les “Cinc nits de febrer” (Quaderns Crema, 2000), “El silenci dels arbres” (Empúries 2003), “La decisió de Brandes” (Empúries 2005) -que va rebre el Premi Octavi Pellissa i el Premi de Narrativa de la Crítica Catalana- i “L'últim dia abans de demà” (Empúries, 2011).