Amb
setze anys és l’enveja i el model on s’emmirallen les companyes d’escola.
Perseverant
i un xic intimidadora, treu el màxim profit del divorci dels papes. En el seu
diari de comptes pendents ja ha esborrat una liposucció, uns implants de mames
i una rinoplàstia.
Els
seus somnis de futur comprenen un batibull de flaixos, escàndols i exclusives.
Ara
surt amb un nen de casa bona que apunta maneres d’esportista d’elit. El
problema és la família d’ell, massa conservadora.
Ha de
tenir una xerrada amb el papà. Necessita urgentment reconstruir-se l’himen.
Microrelat inclòs al llibre , “Paràsits mentals” (Bubok,
2012). La il·lustració és de David Vicente.
Sergi G. Oset publica relats curts
al bloc “La meva perdició” i al web de l’Associació de Relataires en Català
(ARC). Alguns dels seus textos apareixen en diferents reculls de contes i
antologies poètiques. També ha publicat microrelats a revistes i diaris. Va ser
finalista en el 7è premi literari de narrativa breu Districte V. Acaba de
publicar el seu primer recull de microrelats, “Paràsits mentals” (Bubok, 2012).
Gràcies pel post Jordi, la il·lustració del David Vicente és molt bona, i trobo que encaixa com un guant amb el micro ^_^
ResponEliminaA veure que us sembla nens!
Un relat dur. Gràcies per compartir-lo. Un petó!
ResponEliminaM'ha recordat Sabina i la seva Barbie Superstar. Per desgràcia, el relat reflecteix una realitat massa recurrent. Molt bé, Sergi! Perfectament mesurat.
ResponElimina