diumenge, 9 de setembre de 2012

SÍNCOPE (Un microrelat de Maria Cirera)


Aquells deu segons de silenci, després de despenjar el mòbil i de preguntar qui et demana. Aquell espai de temps per on formiguegen molts pensaments, tots dibuixen una sola sensació, la vella coneguda. Silenci tou, a l’altra banda del telèfon. Aquesta vegada sí, aquesta vegada algú truca tan sols perquè necessita saber que respires. Qui? Un silenci sense identitat, amb moltes identitats alhora. Estius a la fresca. Festes en carrers d’altres ciutats. Autoestops. Promeses de sang. Comiats de per vida. El passat, passat està.

Però algú sense cara, avui, et truca per no dir res, per saber que encara hi ets.

Deu segons més i sents un accent sud-americà oferint-te l’última novetat en telefonia mòbil. T’escaqueges amb quatre paraules i penges. Silenci dur.

Quina feblesa, la meva!


Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada