La policia i el
servei d’emergències no se'n surten. La veu suplicant del cònjuge no fa
l’efecte esperat. La dona es queda a la cornisa, encara que els amenaça que per
no gaire temps més.
M’imagino que sóc jo
qui ha de parlar amb la dona. Ho veig i passa d'aquesta manera.
Li parlo a la dona
sobre un home de Bogotà. Era un home ric, un industrial a qui van segrestar per
demanar-ne un rescat. No era un serial televisiu: la seva dona no podia trucar
el banc i, en vint-i-quatre hores, tenir un milió de dòlars. Va trigar mesos.
L’home tenia una malaltia cardíaca i els segrestadors havien de mantenir-lo
viu.
Escolti això, li
dic a la dona que es troba a la cornisa. Els seus captors van obligar-lo a
deixar de fumar. Van canviar-li la dieta i el van obligar a fer exercici cada
dia. El van retenir així durant tres mesos.
Quan es va pagar el
rescat i l'home va ser alliberat, el seu metge el va examinar. Va comprovar que
l’home tenia una salut excel·lent. Li dic a la dona el que el metge va dir
aleshores: que el segrest era el millor que a aquell home li podia haver
passat.
Potser no es
tracta d’una història per fer baixar algú d'una cornisa. Però l'explico amb la
intenció que la dona de la cornisa es farà una pregunta, la pregunta que li va
passar pel cap a aquell home de Bogotà. Es va preguntar com sabem que el que
ens passa no és bo.
Traducció de l'anglès de Jordi Masó Rahola.
Microrelat inclòs a Reasons to Live
(HarperCollins, 1985).
Amy Hempel (Chicago, 1951) és
autora de quatre reculls de contes, Reasons
to Live (1985), At the Gates of the
Animal Kingdom (1990), Tumble Home
(1997) i The dog of the Marriage
(2005). Els seus contes complets van ser publicats en castellà per Seix Barral
l'any 2009.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada