El dia que em van tancar
dins d’aquest marc, que —tot sigui dit— m’ha servit de confort i m’ha fet
d’escorta en més d’una ocasió, aquell dia vaig entendre que la meva vida útil
romandria íntimament lligada a la meva capacitat de complaure els altres. Aviat vaig ser el centre d’atenció de la casa:
els petits s’ho passaven d’allò més bé fent-me ganyotes: que si llengua cap
aquí, que si llengua cap allà; ara la moto, ara el cavall, alguna escopinada...
Les jovenetes —i no tan joves— sovint flirtejaven
i flirtegen amb mi: tinc un do especial per fer-les sentir guapes i atractives.
Amb els homes hi mantinc una relació justa, crec.
Avui, la mestressa
seu al meu davant per enèsima vegada. Un dia més, com tots aquests anys. De cop
i volta, hi aprecia un canvi, un canvi d’una gran subtilesa. Ara n’és
conscient. Al rostre, se li dibuixa un somriure resignat. Em considera un
sicari del temps que, talment com una gota malaia, amb perícia, li he fet
creure que, d’un dia per l’altre, res no s’altera quan, en realitat, tot és en
continu procés. Han passat dies, setmanes, mesos, anys... des del nostre primer
contacte. No he deixat mai de regalar als menuts cares fresques, alegres, múrries,
àvides de joc i d’experimentació. Cada cop que ella s’hi acosta, però, la
imperiosa sinceritat que em governa li mostra una cara de pell lleugerament més
madura, més seca, amb petites pinzellades cromàtiques que mariden a la
perfecció amb solcades línies al front, als ulls, als llavis... Quatre blens d’un
incipient to cendrós emmarquen la imatge facial.
S’alça. Em despenja.
Em sosté uns moments i, tot fent un sospir condescendent, pensa que ha arribat l’hora
de jubilar el seu estimadíssim mirall.
Il·lustra el microrelat, La pèlroja amb la brusa blanca (1889) de Tolouse-Lautrec
Maribel Gutiérrez (Granollers, 1967) és
llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i Màster en
Pertorbacions del llenguatge i l’audició per la mateixa universitat. És
cofundadora i una de les veus principals del projecte EnVeuAlta, per escoltar literatura. El seu relat Còdols va ser finalista en el concurs de
narrativa breu 2017 convocat pel diari El9Nou. L'any 2018 va guanyar la
categoria de microrelat en català del concurs de la Microbiblioteca de Barberà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada