«Durant deu
anys pinta bambú. Llavors, torna't bambú.
Finalment,
pinta'l sense pensar en bambú»
Aforisme
xinès
Va pintar la
primera quan era un estudiant de Belles Arts. El professor va saber apreciar la
lluïssor de les llavors i la subtil gradació dels vermells de l'escorça. També
va detectar alguns defectes tècnics i va animar-lo a perseverar. I així va
començar tot. En les classes següents va anar presentant variacions sobre
aquell tema fins que el professor va comminar-lo a canviar de subjecte.
Que
l'expulsessin de l'acadèmia, més que desanimar-lo el va esperonar a persistir
en la seva obra, a produir quadres amb magranes en les disposicions més
diverses: en solitari o aplegades en un cistell, penjant de les branques d'un
magraner o en un bodegó, senceres, obertes, migpartides, esbocinades. La
primera exposició —en una petita galeria de la seva ciutat— va desconcertar els
assistents. Quan li demanaven l'origen d'aquella obsessió responia que, davant
la diversitat del món, l'especialització era l'únic camí per assolir la
perfecció: si mai volia pintar bé una magrana, havia de dedicar-hi la vida.
Va passar
per un «període blau», en què els grans es van tenyir dels tons càlids del
crepuscle i un «període tenebrista» amb unes magranes llòbregues, amenaçadores.
Desencantat de l'art figuratiu, va abocar-se a una època cubista que va
permetre l'espectador contemplar des de tots els angles i simultàniament
l'esclat escarlata de l'interior dels fruits. En la seva última etapa creativa,
defensava que per expressar l'essència d'una magrana no hi havia cap necessitat
de representar-la: ara pintava sobre el llenç amb brotxades agressives,
rutilants, caòtiques.
Entre les
seves obres pòstumes hi ha un Autoretrat
amb magrana, un quadre configurat d'esquitxos porpres i carmesins, màxima
destil·lació del fruit al qual el pintor havia consagrat la vida. Segons els
entesos, la simbiosi perfecta de l'artista amb l'objecte representat. Una obra mestra. Una anàlisi forense va
determinar que no s'havia pintat amb pintura.
Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és pianista
i escriptor. És autor dels llibres de contes i microrelats Els reptes de Vladimir (2010, Témenos 2018), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa
(Males Herbes, 2016) i La biblioteca
fantasma (Males Herbes, 2018) i de la novel·la L'hivern a Corfú (Males Herbes, 2019).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada