dijous, 25 de juliol de 2019

MAGRANES (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)


«Durant deu anys pinta bambú. Llavors, torna't bambú.
Finalment, pinta'l sense pensar en bambú»
Aforisme xinès

Va pintar la primera quan era un estudiant de Belles Arts. El professor va saber apreciar la lluïssor de les llavors i la subtil gradació dels vermells de l'escorça. També va detectar alguns defectes tècnics i va animar-lo a perseverar. I així va començar tot. En les classes següents va anar presentant variacions sobre aquell tema fins que el professor va comminar-lo a canviar de subjecte.

Que l'expulsessin de l'acadèmia, més que desanimar-lo el va esperonar a persistir en la seva obra, a produir quadres amb magranes en les disposicions més diverses: en solitari o aplegades en un cistell, penjant de les branques d'un magraner o en un bodegó, senceres, obertes, migpartides, esbocinades. La primera exposició —en una petita galeria de la seva ciutat— va desconcertar els assistents. Quan li demanaven l'origen d'aquella obsessió responia que, davant la diversitat del món, l'especialització era l'únic camí per assolir la perfecció: si mai volia pintar bé una magrana, havia de dedicar-hi la vida.

Va passar per un «període blau», en què els grans es van tenyir dels tons càlids del crepuscle i un «període tenebrista» amb unes magranes llòbregues, amenaçadores. Desencantat de l'art figuratiu, va abocar-se a una època cubista que va permetre l'espectador contemplar des de tots els angles i simultàniament l'esclat escarlata de l'interior dels fruits. En la seva última etapa creativa, defensava que per expressar l'essència d'una magrana no hi havia cap necessitat de representar-la: ara pintava sobre el llenç amb brotxades agressives, rutilants, caòtiques.

Entre les seves obres pòstumes hi ha un Autoretrat amb magrana, un quadre configurat d'esquitxos porpres i carmesins, màxima destil·lació del fruit al qual el pintor havia consagrat la vida. Segons els entesos, la simbiosi perfecta de l'artista amb l'objecte representat. Una obra mestra. Una anàlisi forense va determinar que no s'havia pintat amb pintura.

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. És autor dels llibres de contes i microrelats Els reptes de Vladimir (2010, Témenos 2018), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018) i de la novel·la L'hivern a Corfú (Males Herbes, 2019).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada