Arriba tard. S’ha
perdut per aquestes carreteres comarcals un munt de vegades abans d’ensopegar
amb el càmping. Tampoc costaria tant tenir-ho tot més ben indicat. Tenim el món
rural sobrevalorat.
Pel camí s’ha
creuat amb una rua de cotxes de pares i mares que ja han recollit els nanos.
Encara en queden uns quants ajaguts a sota dels arbres, els monitors estan a
peu dret. S’hi acosta i diu que ve a recollir en Marc Co..., però encara no
acabat de dir el cognom que el monitor ja crida: «Marc! El teu pare!».
Un nano, alt com
un sant pau, es posa dret, agafa una motxilla i fa adeu als altres. Ostres! Sí
que ha crescut durant aquests quinze dies. El nano li passa pel costat i li diu:
«Hola, pare!». I entra al cotxe sense fer-li ni un petó ni cap altre gest de
confiança.
Ell ha quedat
parat. Ja era tan alt? I el Marc feia aquesta veu? La veritat és que, ara
mateix, recorda una veu estrident que es ficava al cervell que no s’assembla en
res a aquesta veu fonda i gutural. És el Marc, oi? El seu Marc? No les té
totes.
Es mira els que
encara jauen per terra i tots els veu iguals.
En fi. Farà via
cap a casa i la dona ja li dirà si ha portat el fill correcte o no.
Dolors
Puig-Alsina Mas (Sta Eugènia de Berga, 1968). Durant 25 anys vinculada al món
sindicalista agrari, he publicat diferents articles relacionats amb el paper de
la dona a pagès. Escric des de els 13 anys un diari personal. Al 2014 surt el
primer llibre Cartes d'amor encadenades (també traduït al castellà),
Que es faci la llum al 2017 i Contes Cruixents al 2018. El darrer
llibre és un recull de 24 contes del meu blog Contescruixents.cat (tres del
quals han estat premiats). Els meus llibres han estat lectura recomenada en
diferents instituts de la comarca d'Osona i Garrotxa durant 4 cursos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada