Les petjades sobre la neu eren ben fresques.
D’aquella mateixa nit. El pols se li va accelerar quan es va ajupir a
contemplar-les de prop. Les va fotografiar des de tots els angles a la llum de
la primera claror del dia. Després, les va mesurar. Cinquanta-dos centímetres i
mig des de la base del taló fins a l’extrem del dit gros. Una esgarrifança li
va recórrer l’espinada.
Va seguir el rastre que serpentejava entre els
arbres i es dirigia cap a la gran paret de roca calcària que tancava la vall a
llevant. Instintivament va carregar el rifle. Durant els trenta anys de cerca
havia pensat sovint en el moment que es produiria la trobada. No sabia què
faria. Matar-lo? Capturar-lo? Guanyar-se la seva confiança? Alguna cosa li deia
que es trobava molt a prop de descobrir-ho.
En sortir del bosc el va veure. Estava ajagut a
recer d’una balma. S’hi va acostar lentament. Era encara més gran del que havia
imaginat. Dormia profundament, com un infant. Va poder contemplar, de prop i
sense pressa, aquell cos descomunal i les faccions humanes sota el pèl.
Va allargar la mà i li va fregar l’espatlla sedosa.
Després, es va arraulir al seu costat i es va adormir feliç de saber que no
estava sol.
Microrelat guanyador del VIII
Concurs de la Microbibliteca de Barberà del Vallès
Carles Castell Puig (Reus, 1962) és Doctor
en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la conservació
dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a escriure relats
curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics I... va guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des
de llavors, diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls
col·lectius. El seu llibre Relacions molt
relatives (Voliana, 2014) va ser finalista del Premi El Lector de l'Odissea
2013. El seu últim recull és Set pecats
(Edicions del Bullent, 2018), premi Soler i Estruch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada