diumenge, 31 de gener de 2016

EL REGAL (Un microrelat de Carme Ballús)

En Robert s’asseu a dinar amb els companys de feina per celebrar l’àpat de comiat. Avui és ell el protagonista, l’espera la desitjada jubilació.  Segur que li faran un bon regal, per favor que no sigui el típic rellotge, pensa. Una sorpresa, la que sigui estarà bé. Fa per oblidar que ell mai no ha col·laborat amb cap regal per a ningú: ni per la criatura que neix ni per la companya que es casa ni pel company que es jubila. El dinar transcorre entre bromes i comentaris sobre què farà amb el seu temps lliure. En acabat, salutacions, abraçades, petons i bons desitjos, tothom desfila. Com l’estimen! Queden ell i el seu amic Jordi. Un cambrer s’acosta amb un sobre a la mà i demana qui és l’homenatjat. Per fi, el regal, es diu en Robert. Que discrets. Quan l’obre només hi ha la factura del dinar de tots i una breu nota: “Gràcies per la teva generositat, Robert! Mai no és tard”.


Nascuda al rovell de l'ou granollerí el 1955, Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l'Institut A. Cumella de Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d'autoria conjunta "L'artefacte". Ha publicat contes en reculls amb d'altres autors i dos reculls propis, "Portes endins" (Marcòlic, 2013) i "Amor, deixa'm dormir" (Marcòlic, 2015), cuits a foc lent i de degustació pausada.

1 comentari:

  1. Tal faràs, tal trobaràs, diu el refrany. I és ben veritat.
    Molt bon relat, m'ho he passat d'allò més bé.
    Salutacions.

    ResponElimina