dijous, 1 de maig de 2014

PLANTAR, ESCRIURE I TENIR (Un microrelat de Maria Cirera)


Després d'un sopar suposadament romàntic, va  entendre per primera vegada la distància que separa un "t’estimo" d’un "i jo també". El carro que feia més de vint anys de matrimoni que arrossegava, es va esbotzar, de cop, al fons del precipici.

L'endemà va fer la maleta i, mentre sortia de casa, va pensar que encara hi havia tres coses a la vida que havia de fer abans de morir:

Ú. Deixar plantats els fills.

Dos. Tenir un sol llibre.

I tres. Escriure, en un arbre, el seu nou nom de guerra.


La imatge és de Barbara Yates.

Nascuda l’any 1979 a Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.

1 comentari: