Després d'un sopar suposadament romàntic,
va entendre per primera vegada la
distància que separa un "t’estimo" d’un "i jo també". El
carro que feia més de vint anys de matrimoni que arrossegava, es va esbotzar,
de cop, al fons del precipici.
L'endemà va fer la maleta i, mentre sortia
de casa, va pensar que encara hi havia tres coses a la vida que havia de fer
abans de morir:
Ú. Deixar plantats els fills.
Dos. Tenir un sol llibre.
I tres. Escriure, en un arbre, el seu nou
nom de guerra.
La imatge és de Barbara Yates.
Nascuda l’any 1979 a
Manresa, Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el
sector dels llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap
remordiment. Quan escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per
matar el cuc i la gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps
favorits. Ha publicat diversos contes en reculls col·lectius.
Tres bones decisions sens dubte. Un relat molt bo, Maria!
ResponElimina