dissabte, 17 de maig de 2014

TORNA (Un microrelat d'Imma Torné)

La vella carcassa és feixuga i fa de mal portar i amb obstinació l’arrossegues, l’esperit coratjós el tens ben arrelat; la memòria però és traïdora i ja fa temps que et va començar a jugar males passades.


Hi caben molts records en seixanta anys de vida junts però només te’n queden les guspires que desesperadament intento atrapar per tu. Algunes tardes quan asseguts al sol de l’eixida curulla de clavells esclatats, t’explico que ens vam conèixer un vespre xafogós a l’envelat de festa major, em sembla veure un lleu somriure dibuixar-se als teus llavis i m’imagino que potser sí que saps qui sóc i com t’estimo. Però la meva esperança s’esvaeix dolorosament com fan les llumenetes calidoscòpiques que ens entelen els ulls sempre que agosarats volem mirar el sol de cara; aleshores veig que estàs molt lluny de mi i que el teu retorn no és possible.

Com cada nit m’arrauleixo al teu costat, em conforta la flaire de la teva pell de pergamí, allargo els dits i et busco d’esma i sento papallones al ventre eixut. Però les llàgrimes no cessen i amaren el coixí, ofego els sanglots fins que la teva respiració dòcil i confiada m’asserena i em rendeix a la dolcesa de la son. No em fa por la fi perquè he espremut la vida al teu costat i l’he rebut a mans plenes, només m’angunieja anar-me’n sense tu, estimat, perquè et sé indefens i vulnerable. Què he de fer, amor meu? Quan la bèstia que em rosega per dins clavi les urpes tan fort que ja ni la quimioteràpia pal·liativa sigui una opció, què passarà aleshores? T’estimo i voldria que tornessis només un segon per dir-me que és el que tu també faries per mi. 


Microrelat guanyador del "I Concurs de relats curts d'amor" de "La Vanguardia", 2010. El quadre és "Hombre en la playa" de Cecilio Plá (1860-1934)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada