PEUCALCIGAR (Un microrelat de Sergi Sampere)

Mentre repassava factures a casa, em sorprengué veure que feia gairebé cinc mesos que no pagava el rebut de la llum. Per deixar d'amoïnar-me, encara hauria posat el cap a dins del forn i donat a la maneta, si uns dies abans no m'haguessin tallat el subministrament del gas. El neguit de no disposar d'aigua corrent em portà a sortir al carrer i fer autoestop, per nedar una estona al mar i escalfar-me amb la calentor del sol. Els rajos solars, però, em cegaren els ulls i, a l'abaixar la mirada, m'obligaren a tornar a tocar de peus a terra, en aquest cas, peucalcigar, si em permeteu usar aquest bonic verb, la fina sorra de la platja de Pals.

Sergi Sampere (Barcelona, 1973) actualment treballa com a gestor de projectes de recerca que compagina amb els estudis del Grau en Administració i Direcció d'Empreses. Escriure és la millor manera d’evadir-se de si mateix. Els seus relats curts, poesies i guions de cinema se li apareixen sense previ avís, com una espurna obsesiva que demana donar-se a conèixer.