T'has empassat tot el que jo era, tot el
que elles m'havien ensenyat. Les dones corren davant teu. Elles em donaren peus
per caminar descalça, vents per despullar-me, paraules per fer poemes d'amor i
de dol. I tu, golut, a queixalades m'ho has pres. Has devorat la meva ombra,
has trepitjat el meu mirallet de mà, has arrabassat la meva confiança, has
violat el que d'amagat escric. Arraulida ala cuina, amb un got de vi barat a
les mans, espero que tornis; no ho voldria, però tornaràs i em diràs que em
vols perfecta per menjar-me millor. I si deixo el got de vi a la taula, em
dutxo, em calço les botes, els texans i la camisa, agafo el mòbil i marco el
telèfon –cada número d'un lila més intens–, aleshores, només aleshores, no
necessitaré cap caçador amb escopeta que t'esventri la mala fe i em rescati de
l'armari amb anissos de final feliç.
Microrelat inclòs al
llibre Bavastells (Walrus Books,
2014). La il·lustració és de Shamisii-Kami.
Marta Pérez i Sierra va
néixer a Barcelona l'any 1957. Amb Dones
d'heura (Pagès Editors, 2011) va obtenir el Premi Jordi Pàmies 2010 de
poesia de Guissona. També ha publicat el llibre de relats curts I demà, l'atzar (Ed. Setzevents, 2009) i
els poemaris Sexe Mòbil Singular (Viena
Edicions, 2002), Fil per randa
(Bubok, 2008), boCins (Bubok, 2012) i
Si goso dir-li un mot d'amant (Ed.
Cims, 2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada