Ella és una noia diferent de totes les
que ha conegut fins ara. Molt diferent. Té una bellesa exòtica: la mirada de
gat, el somriure provocatiu, el cos flexible i els cabells rinxolats,
llarguíssims! Quan avui li ha dit de quedar, el cor se li ha accelerat i ha
sentit papallones que li voletejaven per dins. Quan es troben, ella li fa un
petó i ell pensa que, per ella, seria capaç de fer-se vegetarià, de
convertir-se a l’hinduisme, de viure al Nepal... S’asseuen en una terrassa.
Ella demana al cambrer dos tes Darjeeling, una de les
millors varietats del món. Ell no és cap expert en això del te, és més de birres i
de sangria. Es mira l’aigua acolorida, bullint en ple mes de juliol. Fa la
intenció d’afegir-hi sucre, però això, segons diu ella, seria un disbarat. Fa
el primer glop i no pot evitar una basca. Llavors observa, a la taula del
costat, un grupet de noies. N’hi ha una de rosseta que està per sucar-hi pa,
amb una faldilla curtíssima, prenent una canya, assaborint unes patates braves.
I de sobte pensa què hi faria ell, en una ONG. De debò que no entén què li ha
pogut veure en aquell secall que va de hippy.
Si és que no hi ha res com una noia normal i corrent!
Mercè Bagaria (Barcelona,
1954) és filòloga. Ha fet de professora, periodista, lectora editorial i
correctora. Forma part del grup Setze Petges. Els seus relats es poden llegir
als reculls “Setze petges” i “Edició especial”, en altres publicacions
col·lectives i a la web de Relats en Català, on fa servir el pseudònim de
Frèdia. Podeu seguir-la també al bloc La Vida Breu.
Com de ràpid es pot canviar de parer i d'opció, especialment si no es tenen les idees clares o ets un poca-solta. Un relat molt amè i ben trobat. Té la seva part d'ironia i de realitat seriosa.
ResponEliminaSalutacions.