Jo era una bèstia inofensiva i eminentment
herbívora. Pasturava als prats de prop de casa, i vivia feliç seguint un règim
d’enciams, cols i falgueres. No sé qui va empescar-se que em cruspia les
donzelles! Desenganyeu-vos: aquell cavaller, estirat i fatxenda, va venir a la
meva cova portat per un afany d’heroisme i –diguem-ho sense embuts– encegat per
la bellesa de la princesa i la promesa de casar-s’hi. L’hauria socarrimat de
bon grat, però sóc dòcil, ja ho he dit abans. Així que el pocavergonya va
clavar-me l’espasa i va enviar-me a l’altre barri.
De tot plegat sembla que n’ha sortit una
tradició inexplicable que barreja llibres i roses.
Microrelat inclòs al
llibre de l'Associació de Relataires en Català "Criatures
fantàstiques" (Meteora, 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada