dimarts, 15 d’abril de 2014

ESTÍMULS (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)


–Folla'm –li va xiuxiuejar la Sílvia a cau d'orella, i en Gaspar va apressar-se a pensar en la Verònica, la caixera del súper amb uns pits que tibaven suggestivament l'uniforme blau fosc. Però amb allò no en tenia prou i, per sort, va venir-lo a socórrer la imatge de la María Teresa, la cunyada de Toledo. La rotunditat de les natges manxegues no fallava mai i en Gaspar va entrar en la Sílvia amb una fermesa que augurava un coit sense entrebancs. No va ser així: quan va notar que perdia pistonada, van reviscolar-lo els llavis molsuts de la veïna del sisè pis (coincidien a vegades a l'ascensor) i les aixelles suades de la bibliotecària (en Gaspar també tenia les seves discretes perversions). La Sílvia va agrair la nova empenta amb un gemec i ell va animar-se: "Vas bé, Gaspar!", va pensar, però encara va necessitar imaginar que les ungles que li esgarrapaven l'esquena eren les de la Neus, la secretària del despatx –punxegudes i rosades– i que la respiració delerosa era la de l'Íngrid, la professora d'anglès de l'escola del nen. La imminència de l'orgasme sempre abocava a en Gaspar a la nostàlgia: va emprendre les darreres embranzides inspirat pel record de la Caterina, la companya de l'institut per la qual bavejaven tots els nois, abans de buidar-se dins la Rocío, la dona de fer feines de casa dels pares, la primera passió secreta de la seva adolescència. Pel crit ofegat de la Sílvia va saber que també ella havia arribat a bon port. Així, una nit més, en Gaspar satisfeia el desig de la seva dona, desig que havia encès la llengua juganera d'en Nicolau, el company de feina que solia portar-la a casa.

La imatge és "The Mainbocher Corset " de Horst, 1939

1 comentari:

  1. Mira que arriba a pecar de pensament, eh? Tan senzill com és pecar un sol cop i llestos!

    ResponElimina