Si el Negre, l'orgullós pastor alemany,
hagués sabut que el seu amo volia canviar-lo per un gos d'atura, hauria seguit
l'olor de brou, llet i pa calent de la mestressa, cap a l'hort, el galliner i
els conills, en lloc d'esperar sota la noguera que arribés el senyor, amb les
mans a les butxaques i el tuf de la cigarreta enganxada al llavis. Però el
Negre, quan es tractava del seu amo, era com si no tingués nas.
L'olfacte se li va despertar de cop el
dia fatídic: l'olor de l'amo era esfereïdora, insuportable. L'home agafava la
nena pel coll amb violència i li bavejava el rostre. El Negre va estrebar la
cadena fins alliberar-se i va saltar damunt del seu amo, el va matar d'una sola
queixalada, precisa i neta, i es va posar a udolar al costat del cadàver com
fan els llops les nits de lluna plena. No plorava pel seu amo estès, com molts
van pensar, sinó que celebrava l'olor dolça de la mort que havia netejat aquell
home del ferum insofrible que feia.
El Negre no va saber mai que el senyor
volia canviar-lo per un gos d'atura.
Raquel Picolo va néixer a
Cerbi i és free-lance de l'escriptura
i la lectura. Llicenciada en biologia, es va formar com a guionista audiovisual
i va treballar d'editora a McGraw-Hill Interamericana. Ha escrit contes en
obres col·lectives i el 2012 va publicar La
nit dels armaris (Voliana Edicions).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada