dilluns, 7 d’abril de 2014

GARROT (Un microrelat de Marta Pérez i Sierra)

Cada vespre després de sopar recullo el menjador i la cuina com si l'endemà m'haguessin de trobar morta i em fes angúnia que descobrissin la meva intimitat casolana, la minsa brutícia del meu dia a dia, i quan ho faig em blasmo amb la imatge colpidora de les restes de l'escorcoll dels mossos a casa de l'Abigail, tot barrejat i per terra, oberts calaixos i armaris, buides les lleixes. Obligats els mobles a vomitar el seu contingut. Les sis de la matinada, mossos i un gos detector de narcòtics, a la porta d'Abigail. Ensuma la desgràcia el gos, la vida llençada pels carrers, de bar en bar, de ratlla en ratlla. Els mossos s'emporten Abigail emmanillada, acusada. Feia mesos que li tenien el telèfon intervingut. A mi, sense motiu –em repeteixo que jo no he fet res de res– la por se m'ha instal·lat al ventre, i cada nit, amb cura, ho deixo tot ben net, per si de cas, de matinada, la llei i l'ordre truquen a la meva porta, vés a saber per què.

Microrelat inclòs al llibre Bavastells (Walrus Books, 2014).


Marta Pérez i Sierra va néixer a Barcelona l'any 1957. Amb Dones d'heura (Pagès Editors, 2011) va obtenir el Premi Jordi Pàmies 2010 de poesia de Guissona. També ha publicat el llibre de relats curts I demà, l'atzar (Ed. Setzevents, 2009) i els poemaris Sexe Mòbil Singular (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Bubok, 2008), boCins (Bubok, 2012) i Si goso dir-li un mot d'amant (Ed. Cims, 2013) .

3 comentaris: