No li agrada estar mort ni, menys encara, que el
fiquin estirat dins d'una caixa de fusta. Es veu que la claustrofòbia i altres
manies per l'estil no t'abandonen quan ets mort, i per això prefereix quedar-se
aquí, a prop d'on es cou tot, encara que les regles del joc no li permetin
participar de forma activa. La seva defunció és conseqüència d'un fet traumàtic
i violent –es miri com es miri, un assassinat és un assassinat–, i l'instint de
revenja no el deixa anar-se'n en pau. Els morts tenen aquestes coses, i
l'esperança en la promesa d'una nova partida fa que siguin rancuniosos i no
oblidin fàcilment, malgrat tot el temps que els queda per endavant. També hi
ajuda que no tinguin res a fer, només estar-se així, mirant, a la vora del
tauler. No s'adona dels avantatges que representen les noves condicions de
"vida" en què es troba, i les desaprofita d'una manera absurda. Ara
els límits són uns altres, molt més amplis i eteris, i la llibertat de
moviments no es veu subjecta a cap de les velles normes que imperaven,
tirànicament, durant la partida. T'agafen ganes de cridar-li "vés, corre,
aprofita't ara que pots i salta com et doni la gana!", però res, no es
mou, amb els ulls clavats a l'alfil negre que l'ha matat. Diuen que els
elefants tenen bona memòria, però els cavalls blancs... Déu n'hi do.
Microrelat
inclòs al recull “Una sortida digna” (Cossetània Edicions). L'il·lustra "El triomf de la mort" de Pieter Bruegel (1562)
Natural de Cornudella de
Montsant (1964) i resident a Tortosa, Jesús M. Tibau ha publicat els reculls de contes “Tens un racó dalt del
món” (2001), “Postres de músic” (2005) (Premi Marià Vayreda), “El vertigen del
trapezista” (2008), “Una sortida digna” (2009), “I un cop de vent els
despentina” (2011). També és autor del poemari “A la barana dels teus dits”
(2009). El seu bloc “Tens un racó dalt del món” va guanyar el Premi Blocs
Catalunya de la Generalitat de Catalunya i Premi Lletra de la UOC (2009).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada