L'ha despertat el tro. Després, la tempesta
s'ha allunyat i ha deixat la remor ceràmica que provoca la pluja quan pica
sobre les teules. Allarga la mà i la mou a les palpentes fins que encerta el
botó que fa que s'il·lumini la pantalla del despertador. Massa d'hora per
llevar-se i potser massa tard per tornar-se a adormir. Amb tot això, la maquinaria
del cap s'ha posat en marxa a poc a poc, com un tren que surt de l'estació, i
si deixa que agafi embranzida ja no la podrà aturar fins que arribi a la nit.
Tot pensant què fer, s'aixeca i obre la finestra. Encara és negra nit i ha
deixat de ploure, però li arriba l'olor de terra mullada. A baix, al carrer, se
senten els passos de la noia que camina amunt i avall per fer-se passar el
fred. Com sempre, no s'allunya gaire del toll de llum del fanal. Duu un
impermeable transparent i sabates de taló alt. Pobra noia, pensa, una altra nit
estèril. Inspira una glopada d'aire fosc i tanca la finestra mentre es pregunta
per què ha de matinar tant si no té feina i ningú no l'espera a cap lloc. A més
a més, torna a tronar i s'hi està tan calent al llit...
Josep Maria Casals
(Prades, 1950) és enginyer superior, pagès i viatger. Hores d’ara, porta
escrits més de 1.600 títols de tirada curta i contingut tècnic precís i
pràctic. Aporta relats al web relatsencatala.cat amb el pseudònim SenyorTu.
Hola, Jordi! Disculpa aquest comentari-intrusió. Hem complit dos anys a 'microfragments' i ens agradaria que participares en la votació que hem plantejat. Gràcies!
ResponEliminaVicent