Es remou dins
dels llençols estranys, embolicat amb els efluvis que li dibuixen un somriure als
llavis. La llum que es passeja pel seu rostre no aconsegueix que obri els ulls.
Finalment es desperta. On és? El perfum dolç i penetrant li retorna la
consciència dels records immediats. Palpa el cos de la Maria al costat buit del
llit i ensuma amb avidesa la fragància que li ha canviat la vida.
Entra a la
cambra de bany, i encara s’imagina la Maria que li somriu i li ofereix els
llavis entreoberts. Però a la dutxa el doll d’aigua a la cara i a la pell li
desperta un altre record, un perfum, àcid i sec. Veu la Laia a la porta de
l’habitació de l’hotel, nota l’impacte de la seva mirada freda i reprovadora i
els esguards furtius adreçats a la Maria, que seu amb ell al sofà.
Eren en un
hotel a Berlín, en terra de ningú. La Laia i la Maria tenien un congrés i ell
havia acompanyat la seva dona. Va ser ella qui, amb la seva gelosia, va fer
saltar l’espurna que encendria el volcà. La Laia va notar la química i
l’electricitat que l’unia amb la Maria i li va mostrar el vertigen del cos que
s’amagava sota el vestit vermell de l’amiga. Va ser ella qui el va empènyer cap
a l’adulteri i la mentida. La Laia va embogir per culpa del perfum dolç i
penetrant, que s’havia instal·lat a la seva habitació de matrimoni. Sabia que
tota la seva dignitat, elegància i bellesa no pesaven res al costat del cos
generós i sensual de la seva amiga, i va precipitar l’abraçada dels amants.
La Laia va
marxar de l’hotel i ell no va fer res per retenir-la. Com de costum vestia de
negre, la seva bellesa era perfecta i freda. Quan ella va haver sortit de
l’habitació ell va obrir les finestres de bat a a bat, perquè també marxés la
flaire refinada i gèlida del seu perfum de marca superior.
La fotografia és
"Territorial" de Kelly Angard.
Raquel Picolo va néixer a Cerbi i és free-lance de
l'escriptura i la lectura. Llicenciada en biologia, es va formar com a
guionista audiovisual i va treballar d'editora a McGraw-Hill Interamericana. Ha
escrit contes en obres col·lectives i el 2012 va publicar La nit dels
armaris (Voliana Edicions). Podeu consultar el seu bloc: raquelpicolo.net
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada